BANCA ANÀLISI
Lleida ha perdut en una dècada 4 de cada deu sucursals bancàries
La reestructuració del sector, amb fusions i desaparició de caixes, principal causant || Les quatre grans entitats tenen prop del 90 per cent de les oficines
Imatge de la seu central del Banc d’Espanya a Madrid.
La crisi econòmica i la reestructuració del sistema financer a Espanya ha deixat en una dècada un dràstic canvi a la xarxa d’oficines d’atenció als clients. La província de Lleida ha passat de tenir 586 sucursals de bancs, caixes, cooperatives de crèdit i altres establiments financers el 2008 a les tot just 338 amb les quals compta en l’actualitat, segons les últimes dades que ha fet públiques el Banc d’Espanya.
A més, ens trobem amb un fenomen que lluny d’haver acabat es tracta d’un procés que segueix obert tenint en compte que la banca a través d’internet o el mòbil guanya adeptes, amb la qual cosa les oficines físiques són, almenys sobre el paper, menys necessàries per a les entitats financeres atès que compten cada dia amb més vies de comunicació amb els clients a través de les noves tecnologies. Durant l’últim any, de fet, la xarxa de les comarques de Ponent s’ha reduït en vint-i-set oficines.
Malgrat la intensitat de la retallada a Lleida, ha estat encara més notable en altres províncies, en les quals han vist perdre més de la meitat de la seua xarxa en una dècada. Són els casos de Barcelona, Tarragona, Girona o Castelló, segons el registre del Banc d’Espanya, que governa Pablo Hernández de Cos.
Les xifres de Lleida són similars a les del conjunt de l’Estat, on l’última dècada ha deixat un ajustament d’oficines d’un 41 per cent, i pel que fa a les plantilles, la retallada es xifra en un 30,7 per cent.
És a dir, que s’ha passat d’aproximadament 46.000 oficines a unes 27.000 al conjunt d’Espanya.
En aquests moments, a Lleida les quatre entitats financeres més grans són les que copen el mercat a la província. La líder és CaixaBank, amb 127 oficines obertes al públic, seguida del BBVA, amb setanta-tres; el Santander amb cinquanta-tres; i Ibercaja, amb quaranta-dos.
En general a l’Estat espanyol les entitats financeres han optat per reduir oficines que estaven molt pròximes les unes de les altres, especialment quan s’han produït assumpcions o absorcions de bancs o caixes. Però destaca el risc de l’anomenada exclusió financera en zones més pobres i deshabitades pels tancaments.
