Lleida encara ha de recuperar 20.500 llocs de treball perduts durant la crisi

Les grans xifres de l’economia apunten que ja es pot considerar superada la crisi econòmica. Tanmateix, continuen quedant cicatrius com la de l’ocupació. A les comarques de Lleida encara queden per recuperar 20.500 llocs de treball que es van perdre durant els anys de recessió. L’Institut Nacional d’Estadística xifra en 186.300 les persones ocupades a les comarques de Ponent en el segon trimestre de l’any, mentre que en les mateixes dates del 2008 la xifra de lleidatans amb ingressos per tenir una feina s’elevava a 206.800.

La crisi econòmica ha tingut un caràcter global, però a Espanya ha comptat amb característiques pròpies, com la de l’esclat de la bombolla del sector immobiliari. La construcció ha estat un dels grans damnificats de la recessió i això explica que siguin els homes el que més llocs de treball han perdut. L’ocupació masculina encara ha de recuperar 15.400 llocs de treball a Ponent, davant dels 5.100 llocs de treball destruïts en el cas de les dones. Les últimes dades d’Estadística xifren l’ocupació masculina en 103.300 treballadors i la femenina en 83.000, mentre que una dècada enrere les xifres s’elevaven a 118.700 i 88.100, respectivament.

El nombre de dones que no volen o no poden treballar ha descendit a Espanya

Lleida registra, percentualment, la tasca més gran per davant en matèria laboral de tot Catalunya. L’ocupació perduda a la província representa un 9,9%, davant el 9,3% de Tarragona, el 7,6% de Barcelona i el 4,5% de Girona. A més, es troba en el lloc número quinze en el cas de l’Estat. Els pitjors resultats corresponen a Ourense (18,5%), Castelló (17,6%) i Àvila (16,9%). A la província d’Osca, són 13.600 els llocs de treball a recuperar, xifra que suposa que els llocs de treball desapareguts en aquesta dècada representen el 12,5% del total. En el conjunt d’Espanya, la mitjana és d’un 6,3% i 1,302 milions de llocs de treball.

En el conjunt de l’Estat, només hi ha cinc províncies que han millorat la seua situació laboral en aquests deu anys. Són el cas de les Balears, Màlaga, Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria, totes amb un marcat pes del sector turístic, i Guadalajara, l’economia de la qual es beneficia de la proximitat a Madrid.

Les últimes xifres fetes públiques per Estadística posen de manifest que en l’última dècada no només s’ha destruït ocupació, sinó que ha crescut paral·lelament el nombre de persones que no poden o no volen treballar, la qual cosa es coneix com a població inactiva.

El nombre a la província de Lleida ha passat dels 137.800 als 144.100 a les comarques de Ponent entre el segon trimestre del 2008 i les mateixes dates d’aquest any. Estem parlant d’un increment de 6.300 persones, la majoria d’edat avançada, d’estudiants o de mestresses de casa, per exemple.

En els moments més durs de la crisi econòmica el nombre d’inactius havia descendit. El mínim es va registrar en el segon trimestre del 2015, amb 132.700. La raó cal buscar-la en molts estudiants o mestresses de casa que van passar a buscar feina activament per contribuir a l’economia de les llars, molts d’ells colpejats per la pèrdua del lloc de treball de la persona o persones que sostenien la família.

El nombre d’inactius ha crescut de forma més acusada entre els homes. Aquest any n’hi ha 64.200 davant dels 55.900. En el cas de les dones, el creixement d’aquest col·lectiu és de dos mil persones, fins a assolir un total de 79.900, segons Estadístcia.

Paral·lelament, el nombre d’actius ha passat de 218.000 a 208.900 en el període analitzat.

La situació viscuda a les comarques de Lleida no és una excepció i es repeteix la mateixa tendència en el conjunt de l’Estat. El nombre de persones que no busquen feina perquè no poden o no volen tenir una feina ha assolit els 16 milions, davant els 15,360 de fa una dècada. Crida l’atenció, tanmateix, que l’augment només es registra entre els homes. De fet, el nombre de dones inactives a Espanya ha caigut de 9,599 a 9,319 milions. És un indicador que dones que van optar per buscar feina en la crisi no han volgut tornar a ser mestresses de casa.