Els treballs rutinaris estan amenaçats per la robotització

El treball manual i les tasques administratives rutinàries "es veuran amenaçades per l’automatització", pel que tothom "hauria de desitjar que els seus fills es dediquin a un treball que requereixi creativitat, inspiració i un toc humà extra que no es pugui reduir a un algoritme".

D’aquesta opinió és el periodista nord-americà expert en economia Thomas L. Friedman, columnista de The New York Times i guanyador de tres premis Pulitzer, que en una entrevista amb EFE assegura que la feina de rutina "es pot descriure mitjançant un algoritme i es pot subcontractar, digitalitzar i automatitzar fàcilment".

Friedman explica que la humanitat s’ha endinsat en una "era d’acceleració" dominada per tres forces que estan transformant el planeta: la tecnologia, la globalització i el canvi climàtic, que al seu torn estan canviant àmbits clau com el mercat de treball, la política, la geopolítica, l’ètica i la comunitat.

És la tesi principal del seu últim llibre "Gràcies per arribar tard" (Edicions Deusto), en el qual advoca per parar i reflexionar per entendre millor el món en el futur.

L’autor defensa que els avenços en educació i infraestructures seran essencials per a tot país que no vulgui quedar endarrerida, una cosa que ja ha ocorregut a l’Afganistan, l’Orient Mitjà i l’Àfrica Occidental.

Sobre la transformació del món laboral diu que cal "reimaginar tota la cinta transportadora que va de l’educació al treball, passant per la formació per tota la vida."

"La transició serà dura", afirma, però es mostra convençut que "hi ha moltes probabilitats que a l’altre costat ens esperi un lloc de treball millor i més just".

Friedman no veu marxa enrere a la globalització, malgrat les mesures proteccionistes adoptades per Donald Trump en el seu primer any i mig de mandat, que considera "caòtic" pel comportament "groller" d’un president que no exerceix de líder de tots els nord-americà, sinó només dels qui li donen suport.

"Trump pot posar pals a les rodes, però la majoria dels empresaris dels Estats Units s’oposen a això. No vull suggerir que el seu impacte en la globalització sigui zero, però al final apostaré per la globalització, estaré en la tecnologia i el desig humà de connectar-se, comerciar, col·laborar i viatjar, i no per Trump", afirma a EFE.

Segons el seu parer, el canvi climàtic, la globalització i la tecnologia han generat una sèrie de nous desafiaments (clima extrem, crim cibernètic, criptodivises o com distingir entre refugiats, migrants econòmics i sol·licitadors d’asil), que només poden ser gestionats a través d’una cooperació global amb noves regles.

"Si la comunitat de democràcies es fractura ara i tornem a una competència de grans potències més del segle XIX i XX, qui redactarà les noves regles per al segle XXI? Qui ajudarà Líbia o els països de l’Àfrica subsahariana a crear govern i nodrir el seu capital humà per escapar-se del desordre, perquè la seua gent no senti la necessitat d’emigrar per sobreviure o prosperar? Rússia? Xina? No ho crec", lamenta.

En l’àmbit nacional, Friedman pensa que la ciutat, el poble o la comunitat seran el component de govern més important del segle XXI.

"El que ens ha salvat en un moment en què la nostra política nacional s’ha tornat progressivament tòxica (...) és el dinamisme provinent de ciutats, pobles i comunitats, de baix a dalt", afirma al seu llibre.

"Com més se sentin ancorats (a la comunitat) vostè, els seus fills i els seus veïns, més oberts estaran a persones alienes, noves idees i noves formes de fer les coses, i més disposats estaran a aventurar-se. I totes aquestes actituds són les que et permeten prosperar en l’era de les acceleracions", explica a EFE.