Més de 4.300 científics i intel·lectuals firmen un contracte fora de Ponent

Lleida no només exporta productes agroalimentaris, sinó que també ho fa amb el talent dels científics i investigadors que cada any firmen un contracte fora de les fronteres de Ponent, una xifra que ha anat en augment any rere any. Tanmateix, això no ha impedit que diversos lleidatans hagin arribat a càrrecs directius en centres d’investigació i que formin part d’estudis de primer nivell, ja no només en el camp de la medicina, sinó també en l’ecologia marina o en la tecnologia mèdica. Alguns apunten a la falta de finançament i, altres, simplement, que les oportunitats naixen en qualsevol lloc i que, per créixer professionalment i personalment, s’han d’acceptar encara que sigui lluny de casa.

Segons indica l’últim informe del Servei Públic d’Ús del ministeri de Treball, un total de 4.346 tècnics i professionals científics i intel·lectuals lleidatans van firmar un contracte laboral fora de les comarques de Ponent, la qual cosa implica un augment del 7,5% respecte al 2016 i del 12% des del 2015, quan més de 3.800 científics se’n van anar a treballar fora de Lleida. Una xifra a la qual s’ha d’afegir els contractes que se signen a l’estranger. Aquest informe destaca que més del 30% dels contractes que firmen aquests professionals implica un trasllat fora de Lleida. La xifra dels investigadors lleidatans que han “d’emigrar” per poder treballar ha anat en augment durant els últims anys a causa, en part, de la retallada de les subvencions, de la falta d’ofertes laborals i de les millors condicions que ofereixen altres països més atractius com Alemanya. Una situació que, segons assenyala el col·lectiu, sembla que millora i que demostra que Lleida és un exportador de talent científic i investigador, amb càrrecs directius i investigacions pròpies que han fet la volta al món com els resultats històrics presentats per la lleidatana Beatriz Mothe en un congrés als Estats Units que van mostrar per primera vegada el control del virus de la sida amb una vacuna.

Sobre aquesta qüestió, Joan X. Comella, director de l’Institut de Recerca del Vall d’Hebron des de fa gairebé una dècada, originari de Vilanova de Segrià, assenyala que “els científics surten molt ben preparats de Lleida. Un fet que ha quedat demostrat amb els investigadors que en l’actualitat estan a l’elit científica i procedeixen de Ponent”. També Comella destaca que l’exportació de talent no ha d’explicar-se només per les retallades o la falta de finançament, sinó perquè “les oportunitats surten on surten i s’han d’aprofitar”. Comella assenyala que “a Lleida també es fa molt bona investigació perquè l’important és que es donin les condicions per investigar”, encara que va mostrar el seu afecte i reconeixement al seu lloc d’origen. “Jo sempre estaré al servei de Lleida”, va afirmar. En la mateixa línia s’expressa la seua companya a l’institut barceloní Elena Élez, oncòloga originària de la capital del Segrià, que ressalta que “s’ha demostrat que estudiar a Lleida no és cap limitació i que la taxa d’èxit d’estudiants lleidatans que fan el MIR és molt elevada”. Tots dos destaquen que, encara que hi ha “països més avançats en finançament, la competitivitat dels nostres científics és imparable”.

Tanmateix, sí que hi ha veus que atribueixen a aquesta diferència en el finançament l’“èxode” investigador a altres països com Alemanya o travessar l’oceà fins als Estats Units, on fa dos dècades que el lleidatà Antoni Guasch investiga a la ciutat d’Atlanta, on va crear un laboratori capdavanter en trasplantaments de ronyó. Per la seua part, Oriol Alejo, llicenciat en Biomedicina i que actualment prepara la tesi doctoral sobre leucèmia infantil a la ciutat alemanya de Halle, destaca que les diferències són abismals. “La crisi no ha fet més que engrandir-les. Des del 2008 fins al 2016, el Govern alemany ha augmentat el pressupost un 46 per cent mentre que Espanya, en el mateix període, l’ha reduït en un 25 per cent”, assegura aquest jove lleidatà de 26 anys. També assenyala que el salari és millor fora d’Espanya, amb una diferència d’entre el 30 per cent i el 50 per cent, segons els seus càlculs.

Malgrat que hi ha més lleidatans que busquen altres metes fora de les nostres fronteres, altres decideixen quedar-se a Ponent. L’any passat, més de 3.100 investigadors forans van firmar un contracte de feina a la província de Lleida, un 21 per cent més en els dos últims anys. Malgrat tot, és una de les professions amb més taxa de mobilitat.