El canvi d'hora tan sols representa dos euros d'estalvi per cada lleidatà

Si no és l’últim, serà el penúltim. Després d’anys de debat sobre si el canvi horari que es porta a terme l’últim cap de setmana d’octubre i l’últim cap de setmana de març suposa, realment, un estalvi energètic que compensi les possibles afectacions sobre la salut, la Comissió Europea va proposar eliminar-lo el mes d’agost passat. El suport és gairebé unànime. Un 84% dels europeus i un 93% dels espanyols estan a favor de no haver d’avançar ni retardar els rellotges cada sis mesos, encara que l’opinió dels experts varia (vegeu la pàgina 5). Fabián Mohedano, membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària a Catalunya, subratlla que durant els anys setanta l’estalvi energètic era “real”, de manera que aquesta mesura tenia un sentit. “Però ara no el té”, sentencia.

“La llum elèctrica és el que menys importa. Tenim molts electrodomèstics que estan connectats independentment de si hi ha llum solar, per no parlar de telèfons, internet...” en l’actualitat, segons Mohedano, l’estalvi és de tan sols dos euros per cada català.

Nens i gent gran, sobretot, tenen alteracions del son, fatiga i falta de concentració durant dies

Tant els pares com l’Ensenyament volen eradicar l’horari intensiu a l’ESO

Entre tretze i quinze milions d’euros. Però no són nets. “Aquest canvi té una afectació acreditada pels metges i els cronobiòlegs sobre la població, en especial sobre els ancians, els nens petits i les persones amb algun trastorn psicològic, que no ha estat quantificada”.

S’ha de subratllar que l’afectació del rellotge biològic sobre les persones s’estudia des de fa relativament poc temps. El Nobel de Medicina del 2017 va ser per a Jeffrey C. Hall, Michael Rosbash i Michael W. Young pels seus descobriments sobre els mecanismes moleculars que controlen els ritmes circadians.

Oriol Verdú, president del Col·legi de Psicòlegs de Lleida, reconeix que es poden tardar “entre dos i deu dies” a tornar a la normalitat després del canvi horari. Tanmateix, el físic de la Universitat de Sevilla José M. Martín Olalla, avisa que el debat s’hauria d’obrir sobre la necessitat de racionalitzar els horaris, independentment de l’hora oficial, una cosa en la qual Mohedano està d’acord.

“Tenim diversos fronts oberts. Un versa sobre si som al fus horari que ens correspon (vegeu el desglossament), però és més important deixar de ser uns extraterrestres a ulls de tots els nostres veïns europeus i del nord de l’Àfrica. Ningú més dina les tres de la tarda i sopa a les deu de la nit. Això no té res a veure amb la cultura mediterrània.”

Ni amb la productivitat. “Dormim una hora menys que els nostres veïns, tardem una hora més a desplaçar-nos a la feina i som menys productius”, explica. Traduït: el nostre dia té dos hores menys. Mohedano celebra que tant els pares com Ensenyament es plantegin eradicar l’horari intensiu a l’ESO amb l’objectiu d’evitar que els adolescents dinin passades les tres de la tarda.

Un altre front obert és si es manté l’horari d’hivern (el que més s’atansa a l’horari solar) o es deixa el d’estiu.