El Suprem recolza que el banc pagui l'impost de les hipoteques
El Tribunal Suprem ha decidit que és el banc i no el client el que ha d’abonar l’impost sobre actes jurídics documentats en la firma d’una hipoteca, corregint així la seua doctrina anterior. En una sentència datada el passat 16 d’octubre, l’alt tribunal estableix que és l’entitat prestadora, i no qui rep el préstec, el que té interès a inscriure l’operació i elevar-la a escriptura pública. D’aquesta manera, la sala tercera del Tribunal Suprem modifica la seua jurisprudència anterior i interpreta el text refós de la llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, i conclou que no és el prestatari el subjecte passiu d’aquest impost, sinó l’entitat que deixa els diners.
El fallo respon al recurs presentat per l’Empresa Municipal de l’Habitatge de Rivas Vaciamadrid contra una sentència de Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid de juny de 2017, i anul·la un article del reglament de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. I és que considera que l’expressió "quan es tracti d’escriptures de constitució de préstec amb garantia es considerarà adquiridor al prestatari" és contrària a la llei.
El "negoci inscriptible", aclareix la sentència, és la hipoteca, i l’únic interessat en l’elevació a escriptura pública i la ulterior inscripció d’aquells negocis és el prestador, que només mitjançant l’esmentada inscripció podrà exercitar l’acció executiva i privilegiada que deriva la hipoteca.
El fallo ha explicat amb el vot particular del magistrat Dimitry Berberoff, que era partidari de mantenir la jurisprudència anterior, que establia que era el client i no el banc el que havia de fer davant l’impost.
El febrer d’aquest any, el Suprem va dictaminar que qui havia de fer front a l’impost d’actes jurídics documentats era el client i no les entitats amb les quals se subscriu el préstec; per unanimitat, el ple de la sala civil va descartar llavors abús en l’aplicació sobre el prestatari del gravamen. La sentència ha comptat també amb un vot concurrent -accepta el fallo però discrepa en algun punt de l’argumentació- del magistrat Nicolás Maurandi. Encara que comparteix el dictamen, Maurandi creu que l’esmentat impost engloba no un sinó dos tributs: el gravamen sobre documents notarials i el gravamen sobre actes jurídics documentats notarialment. En tractar-se de dos tributs diferents, explica Maurandi, són també diferents els elements que cal tenir en compte per determinar qui és el subjecte passiu i ha de fer-li front.
FACUA insta el Govern i les comunitats a supervisar la reacció de la banca
FACUA-Consumidors en Acció ha valorat positivament el canvi de criteri del Tribunal Suprem (TS) respecte a qui ha de pagar l'impost sobre actes jurídics documentats dels préstecs hipotecaris. L'associació considera una excel·lent notícia aquesta rectificació del Suprem, que ha de canviar el sentit de les milers de sentències que es dictaran en els propers anys.
FACUA ha instat la banca que actuï amb responsabilitat i procedeixi a reemborsar als usuaris les quantitats que van haver de pagar per l'IAJD juntament amb els interessos meritats. En aquest sentit, l'associació espera que el Govern i les autoritats de consum de les comunitats autònomes emprenguin les actuacions que els competeixen per supervisar les actuacions del sector bancari en aquest sentit i sancionar els bancs que es neguin a complir la llei.
L'associació de consumidors té oberts centenars de procediments judicials en els quals es reclama tant la devolució de les quantitats cobrades per la clàusula terra com les despeses que corresponia abonar a les entitats bancàries i no als usuaris en relació amb la formalització de les hipoteques.