El Suprem diu ara que revisarà la decisió sobre l'impost d'hipoteques

El Tribunal Suprem revisarà si continua aplicant el seu criteri, conegut dijous, d’avalar el pagament per part de la banca de l’impost d’actes jurídics documentats vinculats a una hipoteca, per la qual cosa ha acordat paralitzar amb caràcter urgent tots els recursos plantejats sobre això. En una nota informativa del president de la sala tercera de l’alt tribunal, Luis María Díez-Picazo, l’esmentada decisió s’ha adoptat tenint en compte el "gir radical" en la jurisprudència i en l’"enorme repercussió econòmica i social" d’una sentència que atribuïa aquest gravamen a les entitats per ser les interessades en l’operació.

Segons han informat fonts jurídiques, la paralització no implica la suspensió de la recent doctrina, que continuarà sent la vigent fins que el ple, compost per 31 jutges, es reuneixi. De l’esmentat trobada, prevista per als propers dies, dependrà la futura resolució de la resta de recursos de cassació.

En la seua recent sentència, els magistrats de la sala contenciosa administrativa acordaven atribuir el pagament del gravamen als bancs i no al client, ja que són els interessats en disposar de l’acció executiva i privilegiada que deriva de la hipoteca.

D’aquesta manera modificava la seua jurisprudència anterior, segons la qual era l’usuari o consumidor qui havia de fer front a aquest impost, que per a una hipoteca mitjana de 150.000 euros comportaria un import pròxim a 1.500 euros.

Tanmateix, el canvi no va disposar de la unanimitat de la sala en comptar amb el vot particular del magistrat Dimitry Berberoff.

Si bé encara es desconeix si la sentència s’aplica amb caràcter totalment retroactiu des de l’entrada en vigor del reial decret que implantava els actes jurídics documentats, el 1995, les noves regles hipotecàries podrien suposar un gran impacte per als bancs, que només entre juliol de 2014 i el mateix mes d’aquest any van participar en prop d’1,5 milions de préstecs hipotecaris per a la compra de tota mena de finques.

L’import d’aquestes operacions es va acostar als 190.000 milions d’euros, de manera que ja que el gravamen suposa entre el 0,5 % i l’1,5 % del total concedit, les entitats financeres podrien haver de desemborsar al voltant de 1.900 milions d’euros. Encara que l’impost també s’aplica als habitatges adquirits per compravenda, la sentència del Tribunal Suprem únicament fa al·lusió als actes jurídics documentats vinculats a crèdits hipotecaris.