El Suprem ajorna al 5 de novembre la decisió sobre l'impost d'hipoteques

El Tribunal Suprem (TS) resoldrà el proper 5 de novembre sobre la controvertida sentència de la setmana passada que atribuïa a la banca el pagament de l’impost de les hipoteques, segons va recordar aquest dilluns en una reunió extraordinària amb el president de la institució, Carlos Lesmes. Després de conèixer-se que el Suprem s’ha donat dos setmanes de termini per revisar el fallo, el portaveu de l’Associació Espanyola de Banca (AEB), la patronal del sector, José Luis Martínez Campuzano, ha dit que fins conèixer la postura final, "cada banc prendrà les decisions que consideri oportunes d’acord a la seua pròpia política comercial". De moment, els principals bancs espanyols han retirat de les seues pàgines webs la informació disponible sobre les hipoteques, a l’espera que l’alt tribunal aclareixi si és l’entitat o el client el que s’haurà de fer càrrec de l’impost associat a aquests crèdits.

Així mateix, algunes entitats estan revisant les condicions dels préstecs hipotecaris, i tampoc no estan oferint aquesta informació a les seues oficines, encara que no han suspès la firma d’hipoteques que ja estava prevista. El portaveu de l’AEB assenyala que no es pot afirmar que la venda d’hipoteques estigui totalment parada, per molt que alguns bancs hagin retirat la seua oferta del web.

La reunió mantinguda avui entre Lesmes i els sis magistrats de la secció tercera del Contenciós Administratiu que van redactar la sentència constitueix un cas inèdit, així com el fet que es revisi en un ple. L’impacte per al sector financer, en cas que es confirmi que s’han de fer càrrec de l’impost, és enorme, i ja va provocar una caiguda de la cotització borsària el dia que es va conèixer el fallo, mitigat en part l’endemà, quan el president de la Sala, Luis María Díez-Picazo, va informar que atesa l’"enorme repercussió econòmica i social" del fallo s’estudiaria la seua aplicació. I és que la sentència constituïa un "gir radical", segons el mateix Díez Picazo, respecte de la doctrina anterior del Suprem, que al febrer va estimar que eren els hipotecats que havien de fer front a l’impost.

El cost que pot tenir per a les entitats financeres assumir aquest gravamen no està clar, encara que els tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) xifren en 3.631 milions d’euros l’import abonat per 1,5 milions de contribuents en els últims quatre anys, que és el període no prescrit. Aquesta és la quantitat que podrien reclamar si finalment el Tribunal Suprem decideix que són els bancs els qui han d’abonar-lo. En una nota, Gestha detalla que les hipoteques firmades entre octubre de 2014 i juliol de 2018 són les que no han prescrit des del punt de vista fiscal, i per tant aquelles en les quals és possible el recurs davant de les hisendes autonòmiques pel pagament de l’impost d’actes jurídics documentats.

Jutges i magistrats ja han manifestat la seua sorpresa davant d’una decisió que, creuen, posa en dubte la independència del Poder Judicial; en aquest sentit, l’associació Jutgesses i Jutges per a la Democràcia ha sol·licitat la dimissió del president de la Sala. Més enllà de l’alt tribunal, la polèmica sobre els actes jurídics documentats ha arribat al Congrés dels Diputats, on Izquierda Unida ha registrat la seua petició perquè Lesmes expliqui "amb urgència" la paralització expressa de la seua pròpia sentència sobre el pagament d’impostos en les hipoteques. Per al seu portaveu, Alberto Garzón, la mesura dictada divendres passat, tot just un dia després que es conegués la nova doctrina, demostra la capacitat de la banca "per intervenir davant de les instàncies públiques".

Els consumidors ja han començat a informar-se dels seus drets en assemblees com les organitzades per l’associació Adicae, que aquest cap de setmana ha manifestat el seu "fàstic" davant els abusos bancaris als carrers de 27 ciutats. Mentrestant, la cotització dels bancs tornava a acusar la dilació en la decisió del Suprem, ja que si bé les entitats financeres començaven la sessió amb avenços, després de conèixer-se la prorroga de dos setmanes que s’ha concedit el tribunal, s’imposaven els números rojos.