La banca espanyola supera el test d'estrès europeu

Els grans bancs espanyols han superat amb nota els test d’estrès efectuats per l’Autoritat Bancària Europea per analitzar la seua capacitat d’afrontar una situació econòmica adversa. El Banc Santander és el grup espanyol més solvent dels grans en el pitjor escenari dels tests d’estrès, mentre que a la banda oposada, amb una ràtio de capital més ajustada, figura Sabadell, segons les dades publicades ahir per l’Autoritat Bancària Europea (EBA, per les sigles en anglès).

Els quatre grans bancs espanyols (Santander, BBVA, CaixaBank i Sabadell) aguanten de sobres l’escenari més sever plantejat a les proves de solvència, ja que són capaços de mantenir a finals del 2020 un nivell de capital de màxima qualitat CET1 d’almenys el 5,5%, el mínim que exigeix el mercat. Però entre les diverses entitats hi ha diferències: Santander comptaria amb una ràtio fully loaded, tenint en compte les futures exigències de capital, de 9,20%, cosa que el col·loca com el més solvent, per sobre de CaixaBank, amb el 9,11%, BBVA el 8,80% i Sabadell, el 7,58%.

Els tests d’estrès que s’acaben de conèixer són els més durs als quals s’ha sotmès la banca

A diferència de l’últim informe, Bankia no va participar en les proves de resistència perquè estava immersa en la fusió amb BMN el 2017, i resultava complicat aportar una imatge del grup per sotmetre l’examen d’estrès. Als tests d’estrès publicats ahir, als quals es van sotmetre quaranta-vuit entitats que representen el 70% dels actius bancaris europeus, no hi ha aprovats ni suspensos, encara que sí prou informació perquè el mercat i els analistes coneguin les fortaleses i debilitats de les diferents entitats. Les proves de l’EBA consisteixen a mesurar la capacitat de resistència de la banca en un escenari base en què l’economia no doni grans sorpreses i un altre d’estressat. Els quatre grans bancs espanyols van haver de fer front a un hipotètic escenari en què el PIB espanyol cauria el 0,3% el 2018, s’endinsaria en la recessió el 2019 amb un retrocés de l’1,5%, per créixer un 1,1% el 2020; tres exercicis en els quals l’atur seria superior al 15%.