El Suprem i les hipoteques: "Un cop terrible" a la imatge de la Justícia

"La imatge és horrible". El dany és "irreparable". Un cop "terrible". La gestió que ha fet el Suprem del cas de l’impost de les hipoteques ha convulsat la Justícia i ha augmentat la preocupació de jutges i fiscals per l’impacte que pot tenir sobre el seu prestigi. Magistrats del Suprem, del Constitucional, de l’Audiència Nacional, jutges d’audiències provincials, fiscals, advocats i representants d’associacions consultats per Efe coincideixen, amb matisos, en la seua inquietud i malestar per l’ocorregut. Perquè la successió d’esdeveniments a la Sala Tercera (la del Contenciós-Admninistrativo) del Suprem en relació amb l’impost d’actes jurídics documentats (AJD) en la firma d’hipoteques ha agreujat un discurs que cala amb certa facilitat i freqüència en la ciutadania: que els jutges no són independents.

Plou sobre mullat. Un informe d’aquest any de la Comissió Europea situa els espanyols com els sisens més crítics de la UE amb la independència dels seus tribunals i jutges. Un 49 % diu que el nivell a Espanya és "molt" o "bastant" dolent. Per darrere només queden Hongria, Eslovàquia, Bulgària, Itàlia i Eslovènia.

El CIS no fa un monogràfic sobre Justícia des del 2011, quan el 48 % dels enquestats va dir que funcionava malament o molt malament i un altre 28 % va optar pel "regular". A això se sumen les recomanacions en què insisteix el Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa i que Espanya no atén, bona part d’elles relatives als parlamentaris, però també al sistema d’elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Aquest és el context en el qual s’ha produït el debat sobre l’impost de les hipoteques al Suprem, que ha conclòs amb la decisió d’una Sala dividida (15 a 13) que siguin els clients els que assumeixin el seu pagament. "La imatge és horrible. És una opinió pràcticament unànime en la carrera judicial, en els xats en els quals estic, les associacions...", lamenta un magistrat de l’Audiència Nacional.

La major part dels consultats assegura no entendre per què el president de la Sala, Luis Díez-Picazo, va convocar el ple i menys per què ho va fer amb tanta urgència després que la secció especialista en l’assumpte decidís que l’impost l’havia de pagar la banca.

Un dels magistrats de la Sala Tercera lamenta l’ocorregut, però també les filtracions sobre els debats. "El que es debat en el ple és sagrat, és una gran deslleialtat". Sobre el fons de l’assumpte, un fiscal afegeix una altra clau: "Si passés una cosa similar a la Sala Penal seria un escàndol. Imagina que la sala que està coneixent el procés diu una cosa, al president no li agrada i convoca un ple perquè es revoqui la decisió. És una cosa estranyíssima, com a mínim."

I precisament allà radica una de les principals pors d’uns altres tres magistrats del Suprem consultats per Efe: el dany al prestigi de l’alt tribunal a pocs mesos del judici del procés sobiranista català. Coincideixen en aquest temor al Constitucional, on recorden que fins fa poc era aquest tribunal l’objecte de campanyes de desprestigi per les seues decisions sobre Catalunya i que ara és el torn del Suprem.

Tampoc les principals associacions professionals del sector no oculten el malestar per l’ocorregut. La majoritària Associació Professional de la Magistratura (APM) veu "lamentable" la gestió del cas al Suprem, encara que critica que s’utilitzi la situació per atacar el sistema judicial en el seu conjunt i defensa la professionalitat i la independència dels tribunals.

Per a Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, considerada de tall progressista, el dany a la imatge de la justícia és "irreparable" i exigeix la dimissió tant del president del Suprem, Carlos Lesmes, com de Díez Picazo.

I més enllà van la Asociación Judicial Francisco de Vitoria i el Foro Judicial Independiente, que veuen als partits i al seu "joc polític" per anomenar vocals afins al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en l’origen del desprestigi de la justícia. Al sistema de nomenament d’aquests vocals apunta també el president de l’Audiència Nacional, José Ramón Navarro. "L’únic que demano és que elegeixi qui elegeixi ho faci sense aparença de politització, que hi hagi consensos entre les forces polítiques per elegir els vocals del Consell, que no sembli que hi hagi quotes, que cap jutge del CGPJ no aparegui ja en la primera sessió amb un segell de qualsevol partit polític," va dir ahir en una conferència.

Un exmagistrat, ara advocat, assenyala també a la influència dels polítics en els nomenaments com un dels principals motius del "deteriorament evident" de la imatge de la Justícia. Però va més enllà i afirma que a Espanya "s’ha caminat cap a una justícia formal on es decideix a quin resultat es vol arribar i després, com plastilina, es manipula la llei pel qual està cridat només a interpretar-la i aplicar-la (el jutge) per donar-li la forma més convenient".

Per a un altre dels lletrats consultats, la solució passaria perquè debats com el del ple de la Sala Tercera fossin públics i els vots dels magistrats, també com passa en la Suprema Cort de Justícia de Mèxic. El contrari permet que cali la idea que no hi ha seguretat jurídica i que tot es negocia "entre bambolines".