“El decret hipotecari és un rentat de cara del Govern central i el Suprem”

“El decret llei pel qual els bancs han de pagar ara l’impost de les hipoteques és un rentat de cara per al Govern central i el Tribunal Suprem.” Així ho van afirmar ahir les PAH (Plataformes d’Afectats per la Hipoteca) de la província de Lleida a través d’un dels portaveus després de la protesta que van protagonitzar tant a les portes dels jutjats de la capital del Segrià com a l’Eix Comercial. Les cinc PAH lleidatanes es queixen que la sentència del Tribunal Suprem obria la porta al fet que les famílies hipotecades recuperessin l’import que han pagat de l’impost d’actes jurídics documentats. Després de la decisió sense precedents de l’alt tribunal de corregir-se a si mateix, les PAH lleidatanes es queixen que les mesures del Gabinet de Pedro Sánchez arriben, segons la seua opinió, tard i són insuficients. Adverteixen que els bancs incrementaran comissions o els tipus d’interès de les noves hipoteques i que, al final, sempre acabarà pagant el ciutadà.

Una trentena de persones van participar ahir a la cassolada convocada a les portes dels jutjats de Lleida i, posteriorment, van traslladar la protesta en forma de manifestació a l’Eix Comercial. Aquest era un dels vuitanta actes convocats a tot l’Estat en protesta contra la decisió del Tribunal Suprem que estableix que els hipotecats deuen l’impost d’actes jurídics documentats, corregida posteriorment per decret llei pel Govern central. Les protestes, que en algun cas van exigir la dimissió del president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i del president de la sala tercera contenciosa administrativa, Luis Díez-Picazo, es van desenvolupar el mateix dia en el qual centenars de persones es van reunir al davant de la seu de l’Alt Tribunal a Madrid per reclamar una llei que obligui els bancs a tornar la despesa en els impostos lligats a la concessió d’hipoteques.

Les PAH de Lleida protagonitzen una cassolada i una manifestació

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va considerar que el decret aprovat pel Govern és “un pas però no és suficient” i va demanar al Govern que una llei reconegui “que als espanyols els deuen diners”. Així ho va dir al davant del Tribunal Suprem, on va afegir que “aquesta mobilització ha de servir perquè el Govern i la resta de forces polítiques reflexionin i entenguin que s’ha de fer una llei que vagi en la línia del que va dir la sala competent del Tribunal Suprem, que als espanyols els deuen diners i tenen dret a cobrar”.