SEGRE

MACROECONOMIA CONJUNTURA

L'economia lleidatana creix un 2,6% el 2017, la taxa catalana més baixa

La indústria registra el millor resultat, seguida dels serveis, i es confirma l’empenta constructora, mentre que cau el camp || Ribagorça i Aran lideren la província

Vista aèria d’esquiadors a l’estació de Boí Taüll el desembre passat.

Vista aèria d’esquiadors a l’estació de Boí Taüll el desembre passat.SEGRE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’economia lleidatana va tancar l’any passat amb una taxa de creixement del 2,6%, un índex positiu però que, tanmateix, és el més baix de tot Catalunya. Així ho reflecteix l’Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2018 presentat ahir a Barcelona, que situa el creixement mitjà català en el 3,3%. Les comarques centrals i el Camp de Tarragona, amb un repunt en tots dos casos del 3,6%, i l’àrea metropolitana de Barcelona, amb un avenç del 3,4%, van ser les zones que van liderar el creixement a Catalunya el 2017.

Per comarques, la que va registrar un major augment del valor agregat brut (VAB) va ser el Vallès Occidental, amb un creixement del 5,1% el 2017, seguida d’Osona i el Bages, totes dos amb un repunt del 4,2%, mentre que les que van registrar un creixement menys pronunciat van ser Ribera d’Ebre, amb un 0,5%, i el Solsonès, amb un 0,9%.

El territori català de més expansió va abraçar el 2017 des de les comarques centrals, al centre de la província de Barcelona, enllaçant amb l’àrea metropolitana de Barcelona i fins al Camp de Tarragona, un mapa similar al que s’obté tenint en compte el període 2013-2017, però molt diferent de l’existent en la dècada del 2000, on el creixement estava protagonitzat per l’àrea de Barcelona.

En el cas de les comarques de Lleida, els millors resultats el 2017 són per a l’Alta Ribagorça (3,2%), seguida de la Val d’Aran (3,1%). El resultat de la resta de territoris és el següent; Alt Urgell, 1,5%; Garrigues, 2,1%; Noguera, 2,6%; Pallars Jussà, 1,6%; Pallars Sobirà, 2,7%; Pla d’Urgell, 2,6%, Segarra, 1,5%; Segrià, 2,9%; i Urgell, 2,9%. 

Per sectors, el creixement més intens en la indústria catalana s’ha produït a les comarques centrals, amb un 5,7%, seguit del Camp de Tarragona (+5,3%) i de l’àrea de Barcelona (5,1%), mentre que en el conjunt de Catalunya l’avenç va ser d’un 4,9%. Al pla de Lleida és d’un 4,6% i al Pirineu, d’un 3%.

La construcció, amb un creixement del 4,7% a Catalunya, va veure, sobretot, millorar el seu comportament a les Terres de l’Ebre (+6,1%), l’àrea de Barcelona (+5,3%) i les comarques centrals (4,4%).

En el cas de Lleida, l’informe apunta a un increment del 3,8% al Pirineu davant de l’1,7% del pla.

En els serveis es produeix una dispersió dels registres, amb un increment del 2,9% en el conjunt de Catalunya i passant d’un avenç del 2,5% en el Pla de Lleida i l’eix gironí, al 3,4% de les comarques de muntanya, mentre que el Camp de Tarragona creix un 3,1% i l’àrea de Barcelona i les comarques centrals un 2,9%.

D’altra banda, el sector agrari ha tingut un comportament que ha estat marcat per descensos, d’un 1,1% al pla i del 7,5% a la muntanya, d’acord amb l’informe.

Catalunya confirma la recuperació amb un PIB ja superior al del 2007

L’economia catalana va créixer un 3,3% l’any passat, cosa que segons els responsables de l’estudi del BBVA confirma que s’ha accentuat la recuperació i que els registres del 2017 ja superin els del 2007. Tanmateix, el creixement ha estat dispar a Catalunya, com reflecteixen els diferents pesos de l’activitat industrial i dels serveis vinculats a aquesta i l’exportació.

De cara als propers anys, el catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Josep Oliver, va afirmar ahir que s’experimentarà un cert alentiment global per culpa de les guerres comercials, l’augment del preu del petroli, el menor creixement de la Xina i uns vents de cua menys potents, la qual cosa incidirà sobre les exportacions.

Va indicar que sense alts i baixos exteriors ni interiors, Catalunya hauria de créixer entre un 2,2% i un 2,3%.

Vista aèria d’esquiadors a l’estació de Boí Taüll el desembre passat.

Vista aèria d’esquiadors a l’estació de Boí Taüll el desembre passat.SEGRE

tracking