Més de 39.000 lleidatans no tenen oficina bancària als seus 131 municipis

Viure en municipis petits en moltes ocasions porta aparellada una falta de serveis i el cas dels financers no n’és una excepció. Un informe de l’IvieLAB, el Laboratori d’Anàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques, revela que a Lleida un total de 39.029 veïns de 131 poblacions no tenen una oficina bancària al seu municipi. Estem parlant de 9 de cada cent lleidatans i el 56,7% dels pobles. La pitjor situació a tot l’Estat es troba a Àvila, Salamanca i Sòria, on més del 84% dels municipis són orfes d’oficines bancàries, mentre que en el costat oposat es troben, deixant de banda les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, les illes Balears i les províncies andaluses de Còrdova, Jaén i Sevilla, on no arriben ni a un 1%. La crisi econòmica que va arrancar el 2018 es va traduir en una veritable revolució del mapa financer espanyol, amb la desaparició del 28% de les entitats bancàries, segons dades del Banc d’Espanya. Amb això i les integracions de les caixes desaparegudes en grans bancs, el sector va apostar pel tancament de sucursals, tant que el mapa espanyol en aquests moments situa el nombre d’oficines a nivells del 1981. En el cas de la província de Lleida, des del 2018 fins a finals de l’any passat es van tancar un total de quatre de cada deu punts d’atenció estable de les entitats financeres. En concret s’ha passat d’una xarxa de 590 a 349 sucursals. Es tracta d’un descens molt important que en el conjunt de l’Estat lideren les comarques de Barcelona, amb el tancament del 52% del total. A Girona i Tarragona, per la seua part, l’aprimament de la xarxa és d’un 49% des del començament de l’última gran crisi econòmica.

GRÀFIC. Quantes oficines bancàries hi ha en cada població de Lleida?

Una dècada de crisi

En l’última dècada marcada per la crisi econòmica, han sigut set els municipis de Lleida que s’han incorporat a la llista de po- i envellides, les víctimes blacions sense atenció bancària permanent derivada precisament d’aquest procés de tancaments. Parlem d’un augment del 5,6% entre els municipis orfes de bancs. Quant a nombre de persones afectades, l’increment és d’un 0,8%, la qual cosa representa que els veïns sense oficina bancària a prop de casa s’han incrementat en uns 300 a les comarques de Ponent. La província que ha vist repuntar més els municipis que no tenen sucursals és Càceres, segons l’informe de l’IvieLAB.

Poblacions petites i envellides, les víctimes

El tancament d’oficines als petits municipis on, la majoria dels casos, la població està molt envellida s’ha convertit en un veritable problema per a moltes persones. Per compensar els tancaments, la banca ha reaccionat implantant centres desplaçats d’atenció, com les oficines mòbils ofibusos o els agents financers sense establiment permanent, que atenen els clients periòdicament en aquells punts on ja no hi ha sucursal, com explica el Banc d’Espanya. Un estudi de dos directores d’àrea de l’institut emissor, Concha Jiménez i Helena Tejero, adverteix que el manteniment d’una xarxa adequada de punts de distribució contribueix a donar resposta a la preferència dels ciutadans per utilitzar l’efectiu com a mitjà de pagament. És la fórmula que utilitzen el 53% dels ciutadans. Un 41% utilitza targetes i la resta d’operacions es fan per altres vies, com el telèfon mòbil. Altres agents no bancaris comencen a oferir el servei de retirada d’efectiu a través de caixers automàtics multiusos o amb motiu d’una compra cash-back (pagar en una botiga amb targeta per un import superior a l’adquirit i rebre la diferència en metàl·lic). El problema és que en molts municipis on no hi ha sucursal bancària tampoc tenen ni botigues.