El ministeri de Treball aposta per deixar als tribunals la decisió última sobre els acomiadaments

El Ministeri de Treball ha plantejat als interlocutors socials una sèrie de modificacions de l’Estatut dels Treballadors amb què busca que els tribunals tinguin l’última paraula sobre els acomiadaments, mentre serà més fàcil impugnar davant de la justícia la decisió empresarial.

Segons el document que ha entregat Treball a patronal i sindicats, el Govern espanyol vol facilitar la impugnació davant de la jurisdicció social d’aquells acomiadaments col·lectius que siguin considerats "desproporcionats". Així, manté la redacció de l’article 51 quant al nombre de treballadors afectats (10 % de la plantilla, en general, o a 10 empleats en empreses de menys de 100 o a 30 en aquelles amb més de 300 treballadors), així com les causes necessàries per poder presentar una proposta d’acomiadament col·lectiu. És a dir, tenir una situació econòmica negativa, com a pèrdues actuals o previstes, o la disminució persistent del seu nivell d’ingressos ordinaris o vendes (que durant tres trimestres consecutius siguin inferiors als registrats en el mateix trimestre de l’any anterior).

Tanmateix, la proposta del Govern atorga més poder a l’informe que ha de realitzar la Inspecció de Treball i Seguretat Social, incloent les "causes motivadores de l’acomiadament col·lectiu i la proporcionalitat de la mesura prevista en relació amb les mateixes". En el cas que aquest informe assenyali l’existència d’una "manifesta desproporcionalitat entre la causa al·legada per l’empresa i la gravetat de la mesura prevista", la decisió d’acomiadament col·lectiu podrà ser impugnada mitjançant el corresponent procediment d’ofici davant de la jurisdicció social.

El mateix passa en el cas de les modificacions substancials de les condicions de feina, en les quals també podrà ser impugnada la decisió empresarial si l’informe que ha d’efectuar la Inspecció de Treball detecta l’esmentada desproporcionalitat. En el cas de les suspensions de contracte, el document de treball fa més difícil justificar les causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció sota les quals l’empresari pot dur-les a terme. Així, s’entendrà que es presenten les esmentades causes si amb l’adopció de les mesures proposades "es contribueix a prevenir una situació econòmica negativa de l’empresa o a millorar la situació i perspectives de la mateixa a través d’una més adequada organització dels seus recursos".

La decisió empresarial de suspendre un contracte podrà ser impugnada per l’autoritat laboral davant de l’entitat gestora de la prestació d’atur si entén que pot tenir per objectiu l’"obtenció indeguda" d’aquests subsidis per "la inexistència de la causa motivadora de la situació legal d’atur". I és que, amb aquesta nova redacció (que ja no supedita les causes al compte de resultats de l’empresa), el Govern deixa més llibertat a la jurisdicció social de declarar la mesura justificada o no.

En la mateixa situació se situa el cas de trasllats de treballadors, ja que el Govern vol que les empreses expliquin com aquesta mesura servirà per "prevenir una situació econòmica negativa de l’empresa o per millorar la situació i perspectives amb una més adequada organització de recursos". El mateix passa amb les inaplicacions de convenis, en els quals l’empresa haurà de deixar constància expressa de la manera en què serviran per "millorar el seu manteniment i el de l’ocupació, així com un procediment periòdic del seguiment i avaluació de les mesures adoptades".