El pes dels serveis i la indústria a Lleida augmenta durant la crisi

L’economia de Lleida va agafar la direcció cap als serveis i la indústria durant els anys de la crisi, segons es desprèn de l’informe sobre el producte interior brut territorial de l’any 2016 que va publicar ahir l’Idescat. En aquest sentit, mentre el sector terciari representava el 53,18 per cent del valor afegit brut (VAB) dels productes de les comarques lleidatanes i Aran el 2006, fa dos anys assolia el 59,23 per cent. Igualment, abans de la recessió, el VAB dels productes industrials incloïa el 19,81% del total de l’elaborat a Lleida, el 2016 marcava un 23,78 per cent.

En concret, les Garrigues va experimentar un creixement de gairebé nou punts percentuals en referència al valor brut de la seua producció industrial sobre el total. Així, d’un VAB de 65,9 milions d’euros el 2006, amb un pes del 18,9% sobre el conjunt, una dècada més tard es van assolir els 98,3 milions, que es van traduir en el 27,3% del VAB garriguenc. I això, mentre que, en paral·lel, el conjunt de Catalunya va seguir una tendència oposada. Així, el pes relatiu dels productes industrials catalans va retrocedir del 22,1% al 21,1% en aquesta magnitud, que resulta de restar al PIB els impostos indirectes nets. No obstant, en termes relatius, la comarca que va experimentar més creixement en el valor dels productes industrials durant la crisi va ser la Segarra, gràcies a la força de BonÀrea. Així, aquest sector va passar de representar, amb 240,2 milions, el 45,7% del VAB de la comarca el 2006 a assolir, amb 352,7 milions, el 55,7% el 2016. De fet, Guissona és el segon municipi de Catalunya amb més pes de la indústria en l’economia, per sobre del 75%.

Les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell i l’Urgell són les comarques amb més pes del sector agrari

En paral·lel, la construcció i l’agricultura van anar perdent terreny en la dècada de la crisi. La caiguda més significativa, en aquest sentit, va ser la del sector agropecuari de l’Alta Ribagorça, en què el VAB es va contreure un 6,4%. Així, mentre que abans de la crisi se situava al voltant dels 9,2 milions d’euros sobre un total de 104,1 milions, el 2016 es va quedar en 2,2 milions sobre un total de 90,7 milions. Al seu torn, el VAB del sector serveis es va expandir deu punts, fins a representar el 70,2% del total de l’economia de la comarca.

El PIB a Guissona assoleix els 45.300 euros per persona La localitat de Guissona és la que presenta un PIB més alt per càpita de tot Lleida, segons les dades publicades ahir per Idescat, amb una xifra de 45.300 euros, un 50,6 per cent per sobre de la mitjana catalana. Al rànquing, que inclou els municipis de més de 5.000 habitants, a banda de les capitals comarcals, Vielha ocupa el segon lloc de la demarcació, amb un PIB de 31.600 euros per habitant. Lleida, en tercer lloc, el té de 30.500 euros. Als antípodes, Alpicat, amb 14.900 euros.