AGRICULTURA ANÀLISI
El preu de l'hectàrea de fruiters cau 539 € en un any per la crisi del sector
La crisi de preus del sector de la fruita s’ha traslladat al mercat de la terra, ja que les finques de fruiters veuen baixar la seua valoració en el mercat. Així, en un any, el preu mitjà d’una hectàrea de terra de cultiu s’ha reduït un 0,6 per cent, mentre que la destinada a fruiters ha baixat un 1,88 per cent.
El preu mitjà d’una hectàrea de terra per a ús agrícola a Lleida va assolir el 2017 els 13.481 euros, un 0,6 per cent menys que un any enrere, segons les dades aportades per la conselleria d’Agricultura. També xifra en 28.021 euros el preu mitjà ponderat d’una hectàrea de fruiters en regadiu, la qual cosa representa un descens de 539 euros respecte al 2016, o el que és el mateix, una caiguda de l’1,88%.
D’aquesta manera, es comprova que els efectes reals de diversos anys de preus per sota de costos en el cas de la fruita de pinyol passen factura al sector. Alguns agricultors han apostat per abandonar-lo davant dels mals resultats i altres, per reconvertir finques cap a altres produccions, com les de la fruita seca, animada pels bons resultats als mercats de l’ametlla en els últims anys.
La Genealitat demana treure del mercat 2.000 ha de fruita de pinyol amb un pla d’arrancada
Però l’estancament o la rebaixa de preus no s’ha limitat als fruiters, sinó que també s’ha deixat sentir en el cas de tota mena de terres de cultiu de regadiu. Malgrat tot, en aquest cas la caiguda és inferior, i se situa en 169 euros. Una hectàrea es pagava l’any passat a 24.158 euros, mentre que el 2016 la mitjana arribava als 24.327 euros.
Les terres de secà valen de mitjana una quarta part que les de regadiu a Lleida. Una hectàrea de cultiu sense aigua assegurada estava valorada en 6.641 euros el 2017, quan a l’exercici de 2016 assolia els 6.626.
En el cas de l’olivera de secà, un tipus de producció que està baixant en favor de les terres de regadiu per produir olives, l’hectàrea registra una lleugera revalorització. Passa de 6.634 a 6.658 euros. L’informe d’Agricultura també inclou la valoració de la fruita seca conreada en secà. En aquest cas hi ha una lleugera minva de valor per hectàrea: de 5.038 a 5.017 euros per hectàrea.
Tant en el cas de l’olivera com en el dels ametllers, cada vegada són més les explotacions en regadiu i les noves plantacions s’estan fent sota el sistema intensiu o superintensiu (més arbres per hectàrea), multiplicant així el seu potencial productiu.
La Generalitat negocia amb el ministeri un pla d’arrancada La conselleria d’Agricultura de la Generalitat ha elaborat un pla d’acció contra la crisi del sector de la fruita, centrada de forma especial en l’àmbit de préssecs i nectarines, i té entre les claus un pla d’arrancada que negocia amb el ministeri d’Agricultura. Es basa a poder treure del mercat 2.000 hectàrees de fruita de pinyol, la qual cosa suposa unes 80.000 tones de producció. La conselleria d’Agricultura explica que negocia amb el ministeri el finançament, que aniria a càrrec de totes dos administracions. La Unió Europea, almenys de moment, rebutja la possibilitat de posar fons sobre la taula. Aquest pla d’arrancada s’hauria de pagar, així, a través de les conegudes com a ajuts de mínimis. Es tracta de casos excepcionals en els quals Brussel·les permet plans propis de cada país sense considerar que es tracti d’ajuts estatals i, per tant, representa mesures ajustades a les regles comunitàries. Aquest pla d’acció va ser presentat el mes de maig passat i inclou un altre tipus de mesures, com el foment del consum de fruita dolça, la professionalització i la internacionalització del sector. Les diferents mesures previstes per a tres anys estan pressupostades en 19,3 milions euros, dels quals més de 10 milions els hauria d’aportar la Unió Europea –la majoria per al pla d’arrancada, que en necessitaria deu–, Agricultura n’assumirà uns 6 milions i també confiava en la col·laboració del ministeri. Un dels eixos del programa se centra en la professionalització i el creixement estructural del sector en els àmbits de la internacionalització, innovació i plans estratègics. S’hi plantegen mesures que passen per una anàlisi territorialitzada, una taula per a la internacionalització, una priorització de mercats 2018-2020, l’articulació d’instruments de tecnificació i el reforç i l’adaptació dels mecanismes de comercialització.