Josep Maria Riu: «Lleida pot ser un pol industrial»

Com s’ha trobat el Col·legi d’Economistes de Lleida?

Té una salut envejable, amb 425 col·legiats i 78 despatxos professionals. Presta serveis en aspectes com la formació de primeríssima qualitat, clau en un món canviant. També tenim un servei de business angels. El col·legi s’organitza en diferents comissions per àmbits d’interessos dels col·legiats: fiscal, auditoria, concursal, economia financera, urbanisme i economia de la salut i del tercer sector.

Com valora la situació actual de l’economia de Lleida després de l’última crisi econòmica?

Segueix mantenint una gran importància el sector agroalimentari, una part en l’activitat primària i una altra part en la indústria, la qual cosa és una bona notícia. Ara la indústria té més pes. D’altra banda, potser es pot apreciar una excessiva dependència dels serveis, tenint en compte a més que la seua evolució depèn molt del cicle econòmic.

Què li falta a Lleida?

Potser ens faltaria més indústria. S’ha intentat en els últims vint anys, amb la posada en marxa de polígons industrials, la ciutat regió i l’AVE... però va arribar la crisi econòmica i en bona mesura tot això es va truncar. Estem fent estructura econòmica, encara que potser a un ritme una mica més lent que altres demarcacions pel tipus de territori i empreses que tenim. No es tracta d’una situació negativa, però no hem de conformar-nos. Som ambiciosos i hem de ser-ho encara una mica més. La situació geogràfica de Lleida és important, podria ser un pol industrial, una cosa que ens blindaria per a una eventual pròxima recessió.

El turisme ha guanyat protagonisme...

Aquest és un gran puntal en especial pel que fa a la muntanya perquè s’ha professionalitzat i ha desestacionalitzat la seua activitat.

Alguns experts auguren una nova crisi a curt termini. Què n’opina vostè?

De moment les dades són molt obstinades [riu] i la crisi no es veu per cap banda. El que hem après aquests últims anys ens servirà davant d’una nova recessió. Hem desenvolupat infraestructures i tenim capacitat d’atracció perquè podem oferir qualitat de vida i serveis que no teníem fa vint anys. Continuem tenint la boira, però se’ns veu. A Lleida hi ha esperit emprenedor i es potencia el dinamisme econòmic. Oferim moltes coses a la gent que vol col·laborar i, en aquesta línia, el Parc Científic és un exemple d’atracció. S’ha de saber vendre Lleida.

Una incògnita és com reaccionarà l’economia a la retirada d’estímuls per part del Banc Central Europeu.

Tenim l’experiència prèvia dels Estats Units, que han sortit de la crisi molt més ràpid que Europa. La Reserva Federal va prendre mesures més ràpid, amb la reducció de tipus d’interès i en el moment que van apreciar la recuperació de l’economia i la tornada de la inflació van començar a retallar estímuls. Avui té el preu del diner per sobre del 2,5 per cent i viu el cicle de creixement econòmic més llarg des del crac del 29. El Banc Central Europeu considera que avui no necessita estimular l’economia artificialment. A l’economia l’afecta de forma negativa la incertesa, les notícies inesperades, però el BCE fa un any que avisa del final dels estímuls i, veient els resultats als Estats Units, a Europa el camí no té perquè ser diferent.

Hem de fer-nos a la idea de pujades de tipus d’interès?

Estaran baixos una temporada, encara que això no vol dir que hagin de mantenir-se al 0 per cent, mesura que ha beneficiat empreses i particulars endeutats, però no en canvi no els estalviadors.