Fins al 25% dels oliverars són tradicionals en situació marginal

Entre un 20 i un 25 per cent dels oliverars espanyols es conreen sota sistemes tradicionals i es considera que es troben en “una situació marginal i poden patir en els propers anys, un percentatge que pot ser similar en el cas de Catalunya”, on Lleida i Tarragona lideren el sector. L’investigador de l’IRTA Agustí Romero, que aquesta setmana ha impartit una classe en el marc del màster de la Universitat de Lleida sobre investigació en la indústria agroalimentària, explica que d’un 25 a un 30 per cent més dels oliverars s’exploten sota el sistema tradicional però en el que qualifica com a bones condicions. Estem parlant de marcs que poden anar, en general, de 90 a 120 plantes per hectàrea. Prop de la meitat de la superfície aposta pels sistemes intensius, amb entre 300 i 500 arbres per hectàrea. Tot just el 2 per cent s’enquadra en el sistema superintensiu, amb més de 1.500 oliveres per hectàrea i a Catalunya la gran majoria es troba en mans d’inversors importants que compten amb finques de més dimensions. Amb tot, explica Romero, també es dóna el cas de productors independents que treballen després de manera agrupada. En aquests moments, on es registren més plantacions d’aquestes característiques és a Extremadura, Portugal i Andalusia.

Romero alerta que en aquests moments hi ha plantacions molt envellides i tradicionals amb poc futur. “Tot és car (fitosanitaris, adobs...), l’agricultor opta per fer poques coses i l’olivera és molt anyívola i tot repercuteix en la qualitat de l’oli. Hem de tenir en compte que amb les tècniques de producció equilibrades podem aconseguir més qualitat. És important regar bé, quan l’olivera ho necessita, i adobar en el moment adequat, per exemple. Pots aconseguir les mateixes aromes i qualitat en una plantació tradicional que en una plantació moderna”, afegeix. Però deixa clar que hi ha cultius tradicionals, amb oliveres de més de cinquanta anys, que mantenen un nivell productiu gràcies a la traça dels agricultors.

El risc de saturar el mercat de varietats d’oli d’olivaL’investigador de l’IRTA Agustí Romero adverteix que l’aposta per oliverars superintensius té beneficis, però també riscos. La poda i recol·lecció de l’oliva representa el 60 per cent dels costos de producció. En el sistemes superintensius es poden utilitzar màquines de recollida de les olives utilitzades en la viticultura, i amb això es produeix un estalvi important, explica. Però amb prou feines hi ha “tres o quatre varietats d’oliveres que s’adaptin bé a aquest sistema i l’arbequina és la base de la producció superintensiva, la qual cosa comporta que en un futur es pugui arribar a un problema de saturació del mercat”. Romero destaca que avui el 60 per cent de la producció mundial d’arbequina es troba fora de Catalunya. “El que també és positiu, alhora, és que ha posat el nom arbequina al món.”