PRESTACIONS SOCIALS
Experts alerten del deute sense reformar les pensions
Calculen que es dispararà al 132% del PIB en tres dècades || Adverteix de la pressió de la generació del ‘baby boom’
El president de l’AIReF, José Luis Escrivá.
L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) calcula que el deute públic podria elevar-se fins al 132,2% del PIB el 2048 en el pitjor dels escenaris, és a dir, amb la pressió sobre la despesa de la jubilació de les generacions del baby boom i sense adoptar cap mesura.
L’últim observatori de deute avalua la potencial evolució del deute en tres escenaris diferents. L’escenari més negatiu, que assumeix que les diferents administracions no varien el saldo, deixaria el deute entorn del 90 per cent del PIB al llarg dels pròxims trenta anys per després repuntar, a mesura que es jubilin les generacions del baby boom, fins al 132,2 per cent del PIB.
L’AIReF té en compte les dificultats per a les diferents autonomies de complir els objectius
En canvi, en un escenari en què les diferents administracions tendeixin a complir els seus objectius de deute –del 13 per cent del PIB en el cas de les comunitats autònomes i el 44% en el de l’administració central–, el conjunt del deute públic es reduiria al voltant del 73,7% del PIB el 2048.
Un tercer escenari contempla l’“aprofundiment” de les reformes del sistema de pensions del 2011, inclòs l’acostament de l’edat de jubilació real a la legal i l’ampliació a 35 anys el període de càlcul de la pensió inicial, la qual cosa portaria el deute a complir l’objectiu del 60 per cent del PIB el 2031 i baixar fins al 36,9 per cent del PIB el 2048.
Per als seus càlculs, l’AIReF té en compte que l’economia espanyola creixerà a curt termini entorn del 2,5 per cent anual per convergir a llarg termini amb el seu creixement potencial, de l’1,6 per cent, i un augment de la despesa en pensions de gairebé el 3 per cent del PIB per any cap al 2048.
L’Autoritat adverteix que la situació és molt dispar per territoris i que, en polítiques estables, només cinc quedaran per sota de l’objectiu del 13 per cent del PIB de deute en els propers trenta anys –Canàries, Galícia, Madrid, Navarra i País Basc–. En aquest escenari, cap a l’any 2040, totes aconseguirien complir l’objectiu tret del País Valencià, Castella-la Manxa, Múrcia i Catalunya.
