Ricard Ramon Sumoy: «La ramaderia ha d'apostar per més sostenibilitat amb la PAC»

La nova Política Agrària Comuna (PAC) per al període 2021-2027 preveu incrementar els requisits ambientals, un aspecte que obligarà la ramaderia a apostar per més sostenibilitat. Així ho afirma Ricard Ramon Sumoy, cap de la unitat adjunta de la direcció general d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea, que dijous va participar en la 18 edició de les jornades Reg i Futur a Mollerussa. Després del Brexit, la previsió és d’un pressupost de la Unió Europea a la baixa que afectarà de forma limitada la PAC.

Amb quin pressupost comptarà la nova PAC?

La Comissió Europea va presentar el mes de maig passat un projecte de pressupost ambiciós que té en compte grans reptes de la Unió Europea, com poden ser l’emigració o la defensa. La PAC 2021-2027 intenta minimitzar els efectes del Brexit (el Regne Unit en aquests moments aporta a les arques comunitàries més del que rep) i es preveu una retallada d’un 5 per cent. En el cas d’Espanya suposa una reducció del 3,5 per cent dels pagaments directes. En el cas dels fons de desenvolupament rural (cofinançats per Brussel·les i els estats) s’anuncia un canvi pel que fa a la manera d’organitzar-los: la part europea descendirà en un 15 per cent i s’ofereix la possibilitat que els estats i regions puguin incrementar la seua aportació.

Pot semblar una renacionalització de la PAC, perquè no tindrà la mateixa capacitat d’incrementar el cofinançament Alemanya que Espanya, per exemple.

No es renacionalitza la PAC. El vuitanta per cent són ajuts directes, que paga en la seua totalitat la UE, els hem salvat, queda igual.

A Catalunya es critica l’establiment dels plans estratègics per la possibilitat o no d’establir línies de futur pròpies segons les seues necessitats.

La reforma dóna més importància a l’estratègia i a aconseguir objectius. Obliga les administracions a organitzar-se millor, però la Comissió respecta l’estructura interna de cada Estat, deixa Espanya organitzar els ajuts de la PAC segons el seu ordre intern constitucional. La Comissió exigeix un pla estratègic nacional, però dins hi pot haver diferenciacions. Hi haurà 27 plans estratègics (un per Estat després del Brexit) que seran examinats i aprovats per la UE. Avui cada país distribueix els pagaments directes sense aprovació de Brussel·les, que només analitza els Programes de Desenvolupament Rural. Amb aquest projecte guanyem en estratègia i millorem la governança. Les Administracions han de pensar de manera estratègica i la Comissió manté el poder de preservar l’aspecte comú de la PAC. Ens preocupem, des de Brussel·les, dels objectius estratègics i la lletra petita queda per als estats.

Quan hi ha una reforma de la PAC sempre es produeix un cert xoc per les grans diferències entre l’agricultura del nord d’Europa i la del sud, per exemple amb la ramaderia extensiva i la intensiva típica a Lleida.

La PAC avui i en el futur serà respectuosa amb els diferents models de desenvolupament i de produccions dels diferents sectors, però hi ha una aposta més gran per la sostenibilitat. La nova PAC vol incrementar els requisits ambientals i la ramaderia haurà d’apostar per una sostenibilitat més gran.

Serà possible que els estats canviïn les produccions objecte d’ajuts directes? La fruita podrà tenir ajuts?

El marge per distribuir entre sectors es manté més o menys en les mateixes característiques. Però hi ha mecanismes en els estats perquè puguin fer front a situacions concretes de la forma més eficaç. Abans de distribuir els ajuts és bo que hi hagi una anàlisi de sectors i territoris.

Per tenir dret a ajuts cal ser “agricultor genuí”. Què significa?

Els estats han de definir quins paràmetres han de complir. La UE només apunta que l’activitat agrària del perceptor no sigui insignificant en la seua economia. És una forma, a més, de preservar la pluriactivitat de molts pagesos.

Tot això en un sector agrari en el qual cada vegada pren més rellevància la tecnologia...

Amb la nova PAC fem una aposta pel canvi tecnològic, per exemple amb el programada satèl·lit Copèrnic, finançat per la UE. L’agricultor pot produir més, ser més sostenible i gestionar de forma més eficaç utilitzant les noves tecnologies. Aquestes serviran també per alleugerir la burocràcia que moltes vegades es critica a la PAC. El satèl·lit fa fotografies dels terrenys dos vegades per setmana, que suposa que molts controls que es fan en aquests moments desapareixeran a mitjà termini. A més, fora de la PAC, sense treure ni un euro als fons per als pagesos, hi haurà 10.000 milions d’euros per a investigació agrària, un capítol que duplica el seu finançament. Hem d’apostar per la transferència tecnològica, facilitar el contacte dels agricultors amb els creadors de coneixement, d’innovació. Ser més ambiental no implicarà augment de costos en el futur amb les noves tecnologies.

Una de les grans critiques del sector cap a la UE és la seua lentitud a l’hora d’afrontar les crisis de mercats. Hi haurà canvis?

Limitats, però es millora els usos de la partida de 400 milions d’euros previstos per a gestió de crisi, serà factible utilitzar-la de forma més fàcil.