El Suprem admet diferències en l'acomiadament de temporals i indefinits

El Tribunal Suprem ha reconegut en una sentència datada el gener que en un acomiadament col·lectiu els empleats temporals no tenen per què rebre el mateix tracte que els contractats indefinits, ja que no són equiparables. L’alt tribunal rebutja així un recurs de cassació presentat per CCOO d’Astúries contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia d’aquesta comunitat, sobre els acomiadaments efectuats per la companyia Telecyl, subcontractada per Cajastur -després Liberbank- per atendre el servei de banca telefònica.

L’acomiadament col·lectiu afectava inicialment a 225 operaris, dels quals 73 eren indefinits i 152 temporals; el sindicat va sol·licitar 20 dies per any treballat per a tots ells, en tant que l’empresa va oferir 21 dies per any per als empleats fixos, 15 dies per als contractes temporals subscrits abans de la reforma laboral de 2010, i 12 dies per a la resta dels contractes temporals.

La Inspecció de Treball va concloure que l’acomiadament s’havia efectuat d’acord amb la normativa vigent, i finalment l’acomiadament col·lectiu va afectar a 65 treballadors, tots ells amb contracte indefinit.

Els restants empleats van veure extingits els seus contractes per acabament d’obra, extrem que va ser confirmat pel Tribunal Superior de Justícia d’Astúries i posteriorment recorregut per CCOO davant del Suprem, en considerar que els treballadors contractats per Telecyl realitzaven les mateixes tasques que els de les oficines bancàries i utilitzaven mitjans de producció propis de l’entitat.

Ara, el Suprem rebutja els arguments del sindicat i estima que no pot equiparar-se la funció de la plantilla de l’empresa amb la qual realitzen els treballadors del banc, perquè encara que els ordinadors i altres instruments -taules, cadires, mampares- eren propietat del banc, Telecyl pagava un lloguer pel seu ús.

A més, durant les negociacions Telecyl va obrar de bona fe, tal com reflecteixen les actes, va facilitar als representants dels treballadors tota la informació pertinent i va mantenir una actitud "que en manera alguna té cabuda qualificar de rígida o inflexible".

Així mateix, davant de la petició d’aplicar una indemnització igual per a tothom de 20 dies per any treballat, Telecyl va tenir en compte la possibilitat de millorar la indemnització als contractats temporals fins 12 dies.

El Suprem ha valorat també que hi va haver una reducció de l’abast de l’acomiadament, en passar el nombre de treballadors afectats per l’acomiadament col·lectiu de 73 treballadors a 64. No es pot afirmar, prossegueix el Suprem, que existeixi discriminació entre els treballadors inclosos i els treballadors exclosos en aquest acomiadament col·lectiu, perquè els inclosos són els que, segons el parer de l’empresa, havien adquirit la condició de fixos, i els exclosos els contractats únicament i exclusivament per a un servei determinat.

La sentència compta amb un vot particular de cinc magistrats, que entenen que el recurs de cassació de CCOO es va haver d’estimar en part, ja que la liquidació de la relació laboral va ser diferent en funció de la naturalesa de cada contracte -temporal o indefinit-, el que va situar als temporals fora del marc de l’acomiadament col·lectiu.

Segons la seua opinió, en tractar-se de contractes temporals "en els quals l’obra o el servei concertats no han finalitzat", no es pot excloure del còmput aquests empleats en cas d’acomiadament col·lectiu, ja que el període de consultes sobre l’acomiadament col·lectiu que obre l’empresa "excloïa des del principi una part considerable de la plantilla de treballadors, malgrat que estaven afectats per la mateixa causa d’extinció" que la resta.