El Suprem acorda que els interins no tenen dret a indemnització per acomiadament

El Tribunal Suprem (TS) ha acordat que els treballadors interins no tenen dret a rebre indemnització per acomiadament, ja que la legislació espanyola no preveu cap compensació al cessament dels contractes d’interinitat per substitució. Es tracta del cas d’una treballadora del Servei Basc de Salut, que va sol·licitar una indemnització de 20 dies per any treballat (poc més de 4.000 euros) en extingir-se el seu contracte relleu, que es va prolongar entre l’1 de juny de 2012 i el 18 d’octubre de 2016.

El que calia aclarir era si la treballadora tenia dret a la indemnització de 20 dies per any treballat, prevista a l’Estatut dels Treballadors, d’acord amb la doctrina europea, com a conseqüència de l’extinció del seu contracte de relleu.

En primera instància, la justícia va donar la raó a la demandant, però el govern basc va recórrer l’esmentat fallo, i el Suprem va optar per elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El tribunal amb seu a Luxemburg va decidir que la norma comunitària no s’oposa a la norma espanyola, que no preveu cap indemnització al cessament dels contractes d’interinitat per substitució.

El criteri comunitari equipara els drets indemnitzatoris entre treballadors amb contracte de durada determinada (temporals-interins) i els fixos, inclòs el contracte de relleu. En aquest cas, el contracte acaba en la data prevista, no es rescindeix, per això no hi ha lloc a una indemnització. El TJUE ja va fer públics el novembre passat dos fallos en els quals avalava la llei espanyola en litigis d’empleats interins. En un cas va considerar que no existeix discriminació pel fet que, en concloure un contracte abans de les vacances estivals, els demandants no van poder disfrutar d’aquell període com dies de descans sinó que només van rebre una compensació econòmica. En un altre dictamen, el tribunal de Luxemburg va recolzar la llei espanyola que regula els contractes de substitució d’un treballador amb dret a reserva del seu lloc.

Els jutges europeus van estimar que les parts d’un contracte temporal coneixen des de la seua celebració la data o l’esdeveniment que marquen el seu terme, correspon al Suprem decidir si hi ha el pagament d’una indemnització als treballadors amb contractes de durada determinada per la qual.