La pedra seca, un patrimoni de la Humanitat que enriqueix Lleida

El passat novembre la Unesco va inscriure la técnica de construcció amb pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. A Lleida, concretament a les comarques del pla, i sobretot al Segrià sec, a les Garrigues i a la Segarra hi ha més d’un miler de cabanes, barraques, aljubs, pous, cisternes i quilòmetres i quilòmetres de marges de bancal fets de pedra.

Aquest patrimoni, que en determinats municipis, com a Torrebesses, ja havia estat posat en valor amb el Centre d’Interpretació de la Pedra Seca, esdevindrà sense cap mena de dubte un motor d’activitat económica i de dinamització turística. De fet ja ho està sent, perquè la pedra seca és, a més d’objecte d’un curs a la Universitat de Lleida, un reclam de primer ordre, juntament amb l’oli, per al turisme cultural. 

Mario Urrea, alcalde de Torrebesses, una de les poblacions pioneres a valorar i potenciar les construccions de pedra seca, explica al programa El Debat de Lleida Activa conduït per Josep Maria Sanuy, com van començar a inventariar i catalogar cabanes de volta, aljubs, basses, cadolles, 500 quilòmetres de marges de pedra seca del terme.