CONJUNTURA PREVISIONS
L'FMI retalla al 2,1% el creixement per a Espanya
Una dècima menys que a l’octubre però per sobre de la zona euro || Millora el pronòstic de dèficit fins al 2,6 per cent
El Fons Monetari Internacional (FMI) manté Espanya al capdavant del creixement en la zona euro amb un 2,1% el 2019, una dècima menys que el que estava previst al gener, però per sobre de les projeccions dels seus socis europeus, que baixa en tres dècimes a l’1,3%, per l’aguda retallada a Alemanya i Itàlia. Així mateix, l’FMI rebaixa la previsió del dèficit d’Espanya pel 2019 fins al 2,6%, xifra que equival a dos dècimes menys que l’estimat a l’octubre, segons la base de dades actualitzada amb les xifres de l’informe Perspectives Econòmiques Mundials. Com a causes d’aquest alentiment en l’euro, l’FMI apunta a un “debilitament de la confiança empresarial i dels consumidors”, la “incertesa fiscal” i la baixa inversió a Itàlia, les “protestes de carrer” a França i el “retard” en la introducció de nous estàndards energètics a Alemanya.
Les retallades més notables de les previsions de l’informe per a les quatre economies més grans a la zona euro són per a Alemanya, el 0,8% estimat pel 2019, i Itàlia, 0,1% per aquest any, en tots dos casos una rebaixa de cinc dècimes respecte al gener.
Les projeccions de l’FMI rebaixen fins a l’1,3% el creixement a la zona euro
França registra una revisió a la baixa de dos dècimes pel 2019, amb un creixement estimat ara en l’1,3% davant dels efectes negatius de les protestes del moviment dels Armilles Grogues sobre les vendes minoristes.
L’economista en cap del Fons, Gita Gopinath, va explicar ahir que la creixent preocupació sobre un Brexit sense acord va pesar sobre la inversió dins de la zona euro. Va remarcar que després d’un “notable repunt” el 2017, les exportacions de les economies de la zona euro “es van moderar de manera considerable”, una cosa que va atribuir en part a un feble comerç intern, la qual cosa va exacerbar les pobres perspectives.
En un context de baixa inflació i fluix creixement salarial, el Fons va aplaudir la decisió del Banc Central Europeu (BCE) de continuar amb la seua política monetària expansiva.