TRESORERIA BALANÇ
Lleida recapta 770 milions en cotitzacions i en gasta 1.083 per pagar les pensions
Al llarg del 2018, a banda d’atendre el pagament d’altres prestacions per 31,6 milions || El 81 per cent de les aportacions a la Seguretat Social arriben d’empreses i treballadors del règim general
La Tresoreria de la Seguretat Social va tancar l’any passat amb una recaptació de 770 milions d’euros a la província de Lleida, una xifra clarament insuficient per fer front a les despeses en pensions al llarg del 2018, que va vorejar els 1.083 milions d’euros. Així consta a l’últim informe sobre la distribució d’ingressos i despeses d’aquest organisme que depèn del ministeri de Treball. Tenint en compte que els pensionistes reben catorze pagues, incloent-hi les extraordinàries d’estiu i Nadal, cada vegada que s’abona una de les nòmines als 99.256 pensionistes de la província, el sistema acumula uns números rojos d’uns 22 milions d’euros.
Però de les arques de la Seguretat Social no només surten els diners per pagar les prestacions per invalidesa, jubilació, viudetat, orfandat i favors familiars. A més, assumeix els ajuts per incapacitat temporal i els de maternitat i paternitat. És a dir, que a l’import de les pensions caldria sumar-hi 31,673 milions d’euros més que l’any passat van agreujar el desequilibri a Lleida del flux d’ingressos i sortida de capital de les arques de la Tresoreria a la província.
El gruix de les pensions correspon a les de jubilació, que l’any passat van requerir un total de 763,492 milions d’euros. Al darrere el van seguir els gairebé 175 milions de les de viudetat i els més de 130 de les d’invalidesa. Els suports econòmics per orfandat van sumar prop de 14 milions d’euros i els de favors familiars tot just van representar poc més de 425.000 euros.
A l’hora d’analitzar com es distribueixen els pagaments, el gruix correspon a les empreses i treballadors enquadrats en el règim general. En concret, van suposar el 81 per cent de les cotitzacions, amb més de 627 milions. Aquest percentatge se situa dos punts per sobre del que representa aquest règim sobre el total de cotitzadors en el sistema a la província. El règim especial d’autònoms i l’agrari, per la seua part, s’atansen als 105 milions. D’altra banda, les aportacions a la Tresoreria en concepte d’accidents de treball i malalties professionals freguen els 819.000 euros.
Tot això en una província en què el nivell de les pensions se situa a la cua de Catalunya i també molt per sota de la mitjana estatal. La pensió mitjana a les comarques de Ponent és de 866,76 euros, segons el ministeri de Treball. Estem parlant de 156 euros menys que la mitjana catalana. En un any, la diferència arriba als 2.184 euros. La prestació mitjana en el conjunt de l’Estat és de 986,71 euros, amb la qual cosa la diferència amb la província de Lleida és de 120 euros al mes.
A Ponent, 22.633 prestacions necessiten un complement per poder arribar al que la legislació estableix com a pensió mínima. Representen el 22,8% del total.
La Marea Pensionista manté les protestes
Els pensionistes i jubilats de Lleida van sortir ahir al carrer en una manifestació promoguda per la Marea Pensionista Terres de Lleida per conscienciar la població que el Sistema Públic de Pensions està en perill. El portaveu del col·lectiu lleidatà, Joan Miquel Ballesté, va anar més enllà al criticar l’aprovació per part del Parlament Europeu, a principis d’aquest mes, de la creació d’un producte paneuropeu de pensions personals privades (PEPP). Ballesté va denunciar que els diners d’aquestes pensions privades seran gestionats pels mateixos que van generar l’última crisi econòmica i la seua implantació crearà més desigualtats entre les persones. En aquest sentit, va manifestar que han decidit manifestar-se en ple inici de campanya electoral per conscienciar la població que no es pot donar ni un vot als partits que no aposten per les pensions, ni les actuals sense les del futur.