Més drets, més igualtat i més cohesió, peticions a Barcelona

Milers de persones, 5.000 segons la Guàrdia Urbana i 30.000 segons l’opinió de l’organització, es van manifestar ahir a Barcelona per reclamar “més drets, més igualtat, més cohesió” i que les persones siguin el centre de les polítiques de treball. La marxa convocada pels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, va exigir la derogació de la reforma laboral i recuperar drets laborals i la “dignitat” en un mercat laboral en què hi ha prop de 400.000 persones que treballen però viuen en la pobresa. En un ambient reivindicatiu, la manifestació es va aturar al davant de la seu de la patronal Foment, on es va fer un homenatge a les vuitanta-dos persones que van perdre la vida en accidents laborals el 2018. “No podem permetre que la gent es mati a la feina”, van clamar els sindicats.

La capçalera de la manifestació va recórrer la Via Laietana, amb la participació dels líders dels sindicats UGT i CCOO a Catalunya, Camil Ros i Javier Pacheco, i en la marxa també van participar representants polítics dels comuns, el PSC, ERC i JxCat.

Als discursos finals, Camil Ros va destacar que després d’omplir les urnes de vots, amb referència a les eleccions de diumenge, “avui hem omplert els carrers” per reclamar “polítiques d’esquerres i diàleg”.

“Volem treballar millor, menys, i cobrar més. No volem més hores extres, sinó més llocs de treball”, va exigir. Ros va recordar l’exconsellera de Treball Dolors Bassa, que va ser secretària general d’UGT de les comarques de Girona i que ara es troba en presó provisional i és jutjada al Tribunal Suprem per l’1-O.

El secretari general de Comissions Obreres, Javier Pacheco, també va destacar que aquest 1 de Maig la voluntat dels treballadors per conquerir la “justícia social” s’expressa al carrer, després del 28 d’abril. Els líders sindicals van insistir a exigir la derogació de la reforma laboral. Per la seua banda, un representant de la CGT francesa va enviar una “abraçada fraternal” als manifestants i va recordar les persones que moren ofegades al Mediterrani buscant una vida millor a Europa. Així mateix, va demanar la llibertat dels presos i va acabar al crit de “no passaran”.