TRIBUNALS EMPRESA
Els concursos de creditors a Lleida, en màxims de la dècada
Registrats 21 processos concursals entre el gener i el març davant els set de l’any passat
El nombre de concursos de creditors que es van declarar a Lleida entre els mesos de gener i març d’aquest any va assolir xifres que no es veien des de fa una dècada, segons es desprèn del balanç publicat ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). D’aquesta manera, durant el primer trimestre es van registrar un total de 21 processos concursals davant els 22 que es van tramitar ara fa deu anys. Durant els primers tres mesos de l’any passat es van tramitar únicament set concursos. Del total de concursats del trimestre passat, set van ser empreses i els catorze restants, persones físiques sense activitat empresarial. Les mercantils fructícoles Vilodi S.A. i Vilodi-Fruit S.L. o la ramadera Ramacat, vinculada a Frulesa, que també està immersa en un concurs declarat el novembre de l’any passat, són algunes de les companyies lleidatanes amb processos concursals que queden reflectits a l’estadística trimestral de la demarcació. Respecte a l’antiguitat de les firmes lleidatanes declarades en concurs fins al març, la majoria tenien entre 13 i 16 anys, fins a tres empreses.
L’augment de concursos de creditors a Lleida entre el gener i el març coincideix amb la tendència observada en el conjunt de Catalunya. Així, durant el primer trimestre, els tribunals van declarar 538 concursos de creditors, la xifra més elevada des del 2013, quan hi va haver 566 processos. Amb tot, en comparació amb el balanç dels tres primers mesos del 2018, el nombre de concursos de creditors a Catalunya va escalar un 7,8%.
A Catalunya i a nivell estatal també hi ha més concursos de creditors que l’any passat
De la mateixa forma, a nivell estatal, es va experimentar un increment del nombre de decisions de declaració de concurs, amb fins a 1.648 resolucions en aquest sentit davant les 1.621 del 2018. Un total de 1.147 deutors concursats van ser empreses. Així mateix, fins a 1.558 declaracions concursals van ser voluntàries, és a dir, sol·licitades pel mateix deutor. Els concursos necessaris, que són els que els sol·liciten els creditors, van representar només noranta casos a nivell estatal, cap a Lleida.