La xarxa de sucursals de Lleida és avui més petita que la de les caixes l’any 2007

Les comarques de Lleida tenen en aquests moments menys sucursals d’entitats financeres que les que tenien el 2007 només les caixes d’estalvi. Però el procés de tancament progressiu d’oficines amb atenció al públic en general és lluny d’haver acabat. Caixabank ha assolit fa tot just uns dies un acord amb els sindicats per reduir sucursals i el Santander acaba de començar les negociacions per a un altre expedient de regulació d’ocupació per reorganitzar el seu mapa de sucursals arreu de l’Estat.

Les últimes dades del Banc d’Espanya, del mes de desembre passat, situen el nombre d’oficines de bancs en 321 a Lleida. El desembre del 2007, quan només alguns gurus entreveien la dura crisi que estava a punt d’esclatar, el mapa financer de la província situava en el màxim històric de 591 els punts d’atenció als clients de Ponent. D’aquests, 388 corresponien a les ja extintes caixes d’estalvi i 186 depenien de bancs, als quals s’afegien les cooperatives de crèdit. El descens en el nombre d’oficines supera així el 45 per cent.

La reducció de la xarxa d’atenció directa al client és un procés que encara no s’ha acabat

El sector d’activitats financeres i assegurances dóna feina a 2.092 persones a la província

La reducció de la xarxa es nota a tot el territori, però deixa una situació complicada per als poc més de 39.000 lleidatans que no tenen sucursal en 131 municipis de la província, tal com va publicar SEGRE d’acord amb l’informe de l’IvieLAB, el Laboratori d’Anàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques.

A l’hora d’explicar aquesta situació cal buscar diverses raons i totes de tipus econòmic. D’una banda, el nombre d’entitats financeres és avui més reduït, després de la desaparició de les caixes i les operacions de fusions i absorcions. Així, els bancs es troben amb duplicitats d’oficines.

D’altra banda, la digitalització de la banca fa que moltes operacions, encara que no totes, es puguin fer a través d’internet. A més, els bancs volen que els seus clients utilitzin més els caixers automàtics i facin menys operacions requerint l’atenció de personal per treure diners o pagar rebuts, per posar algun exemple.

Així, proliferen les grans oficines, en molts casos en les quals no es poden fer operacions de caixa. Hi ha clients a Lleida ciutat, per exemple, que han passat de tenir dos oficines a tot just cent metres, a avui haver de recórrer més de quilòmetre i mig per poder operar un caixer.

És una situació que afecta de forma especial les persones de més edat no tan acostumades a les noves tecnologies i que es tradueix en més cues en aquestes oficines.

El sector perd 770 llocs de treball a Ponent des del 2009Reduir la xarxa de sucursals financeres té la seua conseqüència en termes d’ocupació. Una oficina té de mitjana uns cinc treballadors, i els tancaments solen comportar un cert percentatge de recol·locació de personal a noves sucursals més grans, però acaba amb una part de la plantilla, bé amb prejubilacions o amb plans de reduccions d’ocupació a través d’expedients col·lectius. En el cas de Lleida, per exemple, el sector d’activitats financeres i assegurances ha perdut pràcticament 770 llocs de treball des de l’any 2009. Les últimes dades de la Seguretat Social referides a l’abril passat situen aquest col·lectiu en 2.092 cotitzadors, mentre que el mateix mes del 2009 sumaven un total de 2.860 treballadors.