Lleida és la demarcació catalana on més treballadors tot just cobren el salari mínim

El fet que Lleida és tradicionalment la demarcació catalana on es cobren els salaris més baixos ha vingut avalat per diferents informes. Ara, la Generalitat n’ha fet públic un altre que afirma, a més, que és el territori on més treballadors perceben en el millor dels casos el Salari Mínim Interprofessional. Així ho reflecteix l’Informe Anual de l’Economia Catalana 2018, que ha presentat aquesta setmana el vicepresident del Govern, Pere Aragonès. En concret, analitza el que qualifica com a “taxa de cobertura del salari mínim”, termes amb què es refereix a la proporció de persones que cobren una retribució igual o inferior al nivell mínim legalment establert i que per tant estarien afectades directament pel Salari Mínim Interprofessional que marca l’Estat espanyol anualment.

Segons aquest informe, a la ciutat de Lleida el 2,18% dels treballadors assalariats a penes perceben l’SMI, una taxa que en el conjunt de la província se situa en l’1,78%.

Per oferir aquestes dades, l’estudi ha utilitzat la informació salarial procedent de les bases de cotització anuals del conjunt de persones assalariades del Règim General de la Seguretat Social deixant fora el personal funcionari o amb contractes de pràctiques o formació, i sense tenir en compte els treballadors de la llar.

És a dir, l’índex real pot ser molt superior. L’estudi situa Lleida amb les pitjors ràtios de Catalunya.

Les mitjanes provincials se situen en l’1,61% a Tarragona i en el 0,96% a Girona i Barcelona, que empaten pel que fa a cobertura de l’SMI.

Els millors resultats dels grans municipis analitzats col·loquen amb les taxes més baixes Sant Feliu de Llobregat (0,40%), Esplugues de Llobregat (0,43%) i Manresa (0,40%).

S’explica per motius diversos. En primer lloc, la major part de persones en risc de pobresa no estan ocupades.

Segon, malgrat que una persona pugui cobrar un salari per hora per sobre de l’SMI, si al llarg de l’any el temps de treball és baix, la retribució anual pot ser insuficient per garantir unes condicions de vida adequades.

El tercer motiu té a veure amb els joves, un dels col·lectius més afectats per l’SMI, que en molts casos no s’han emancipat i resideixen en llars que no estan en risc de pobresa.

D’aquesta manera, es conclou que abordar la pobresa és complex i requereix un ventall de polítiques més ampli.

El Govern demana lluitar contra la pobresa amb més polítiques socials L’estudi de la Generalitat apunta que l’SMI hauria de permetre millores en els indicadors de pobresa. Però alhora alerta que a Espanya només al voltant del deu per cent de persones en risc treballen i cobren una remuneració igual o inferior a aquest mínim.