El TC estudia la legalitat d’acomiadar per absentisme

El Tribunal Constitucional té sobre la taula decidir si no anar a treballar segueix sent una causa objectiva d’acomiadament, després que a finals del mes passat admetés a tràmit una qüestió d’inconstitucionalitat d’un jutjat de Barcelona que mostrava dubtes sobre l’adequació del precepte que permet fer fora un empleat per aquesta raó amb alguns drets continguts a la Constitució. En concret, el jutge social número 26 de la capital catalana assenyala que l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors, que és el que inclou l’acomiadament objectiu per absentisme, pot estar en conflicte amb els articles 15, 35.1 i 43.1 de la Constitució, que reconeixen el dret a la integritat física i moral, el dret al treball, lliure elecció d’ofici i a una remuneració suficient sense discriminació per sexe, i el dret a la salut. La resolució d’aquesta qüestió d’inconstitucional per part del Constitucional, tanmateix, no s’espera ràpida. I és que és poc probable que els magistrats la considerin urgent. Amb tot, si estimessin que l’acomiadament per faltar a la feina és inconstitucional, desapareixeria de la normativa. L’acomiadament objectiu per absentar-se del lloc de treball és poc comú a la pràctica, malgrat que la reforma laboral del PP el va potenciar, ja que és difícil efectuar el còmput de les faltes perquè tiri endavant.Permet a l’empresari fer fora un treballador després de reiterades absències que, malgrat que estiguin justificades, siguin intermitents.

Han de representar el 20 per cent de les jornades hàbils en dos mesos consecutius, però sempre que es donin dos condicions alternatives més. La primera és que el total de faltes d’assistència l’any anterior sigui almenys del 5 per cent de les jornades hàbils. La segona, que assoleixin almenys 25 per cent en quatre mesos discontinus compresos en un període de dotze.

La normativa laboral inclou altres causes d’acomiadament objectiuA més de l’absentisme laboral, l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors recull altres causes objectives d’acomiadament que permeten a l’empresari fer fora un empleat abonant-li una indemnització de vint dies per any treballat i un màxim d’una anualitat. D’aquesta manera, una persona podrà ser acomiadada per “ineptitud”, que pot ser “sobrevinguda” després de la contractació o “coneguda”, i també per la “falta d’adaptació a les modificacions tècniques operades al seu lloc de treball” sempre que aquests canvis siguin “raonables”, entre altres motius que es recullen a la normativa.