Els lleidatans han pagat fins al juny prop de 35 milions en comissions a la gran banca

Parlar de comissions bancàries és parlar de polèmica, perquè mentre que els clients les consideren excessives, les entitats financeres defensen que és el que els permet continuar donant serveis als clients. En els sis primers mesos de l’any, la gran banca ha cobrat a Espanya comissions per valor de 4.628 milions d’euros, segons un informe elaborat per la consultora Neovantas.

En el cas de la província de Lleida, la xifra se situa a prop dels 35 milions d’euros, tenint en compte el pes que tenen les activitats financeres de ciutadans i empreses locals en el total dels dipòsits i dels crèdits de les empreses financeres. El volum d’aquestes comissions ha caigut un 1,5% respecte a les mateixes dates de l’any passat. Aquesta reducció es pot explicar en part per la caiguda de la comercialització i gestió de productes com assegurances o plans i fons d’inversió. A més, suposa un canvi de tendència molt important. L’any passat les grans entitats financeres van cobrar un total de 9.331 milions d’euros a Espanya, la qual cosa suposava un creixement d’aquesta partida d’un 10%. Tenint en compte l’entorn de tipus d’interès històricament baixos i la seua previsible prolongació en el temps, la banca ha anat prenent mesures estratègiques per assegurar-se diferents fonts d’ingressos, segons la consultora, incloent un canvi de política respecte al cobrament de comissions, que va començar a principis del 2017.

Santander és l’entitat que més ha reduït els ingressos per comissions a Espanya en els primers sis mesos de l’any, un 6,9% en taxa internual, fins a 1.247 milions. No obstant, continua liderant la classificació per volum total. La segona caiguda més notable dels ingressos per comissions va ser per de CaixaBank, un 2,4 per cent, fins a 1.121 milions; al costat contrari destaquen Banc Sabadell, que va ingressar un 7,9 per cent més via comissions, fins a 649 milions, i Bankinter, un 0,3 per cent més, fins a 231 milions.

Els ingressos recurrents o purament bancaris, és a dir el marge d’interessos més les comissions, de les sis entitats principals –Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Sabadell i Bankinter– també va decréixer a nivell agregat, un 0,3%, fins a 13.640 milions.

Tot i així, atesa la seua presència internacional, el grup presidit per Ana Botín ha passat de 200.961 empleats a finals del primer semestre del 2018 a 201.804 del juny passat, en el qual encara no s’ha començat a notar la sortida prevista de 3.223 empleats a Espanya. CaixaBank, que el mes de maig va acordar reduir la plantilla en uns 2.023 efectius, comptava a tancament de juny amb 37.510 empleats, 46 més que un any abans.

madrid

La banca espanyola ha consumit gairebé el 70% del matalàs de provisions específiques –les realitzades per cobrir crèdits morosos– des dels nivells màxims del desembre del 2013, fins a deixar-les ara per sota dels 29.000 milions d’euros.

Segons les dades del Banc d’Espanya, a tancament del març les provisions específiques sumaven 28.868 milions, un 68,79% menys que els 92.432 que van arribar a assolir el desembre del 2013, un any i mig després del rescat, però abans que comencessin les vendes massives de préstecs morosos. Només l’últim any, aquest tipus de provisions bancàries han baixat un 22,4%, ja que el març del 2018 ascendien a 37.198 milions, i s’explica en bona part pel sanejament portat a terme pel sector, que ha permès alhora la millora de la morositat.

Les entitats estan obligades a dotar també un altre tipus de provisions, les genèriques o anticícliques, des del moment de la concessió del crèdit per prevenir futurs impagaments. Aquest matalàs creix especialment quan els bancs concedeixen més finançament, en temps de bonança econòmica, i serveixen per fer front al deteriorament dels balanços en època de “vaques flaques”, quan l’atur creix i amb això, els impagaments. En aquest cas, les provisions genèriques han caigut fins al maig –l’última dada disponible– en una mica més del 67% des del seu màxim, el novembre del 2012, i una mica menys del 19% des del maig del 2018. En xifres absolutes, el volum d’anticícliques es trobava en 42.171 milions a tancament del maig passat, gairebé 9.000 milions menys que el mateix mes del 2018 i 85.000 menys que al pic màxim de finals del 2012.

El sector retalla més de 5.700 llocs de feina abans de les sortides per EROLa gran banca –Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia i Sabadell– ha perdut 5.721 treballadors l’últim any, un 1,4% de la plantilla, abans que s’iniciïn les sortides previstes pels ajustaments laborals al sector per reduir despeses. Els cinc principals bancs ocupaven a tancament del mes de juny 407.082 persones davant les 412.803 de l’any anterior, una variació que podria intensificar-se en els propers mesos pels ERO acordats a CaixaBank i el Santander.