TIPUS D?INTERÈS
Almenys 6.500 lleidatans tenen les hipoteques referenciades a l'IRPH
L’advocat general del Tribunal Europeu es pronuncia avui sobre la seua transparència i abusivitat || Des de l’any 1999 a la província se n’han firmat per 540 milions
Un client mira les ofertes de pisos a la venda a l’aparador d’una immobiliària.
Milers de lleidatans, almenys 6.500 d’acord amb estimacions d’organitzacions d’usuaris, estan pendents de la decisió que prengui avui l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la transparència o abusivitat de l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH), amb el qual tenen contractada alguna hipoteca.
Amb tot, la seua opinió no és vinculant, encara que sí que té molt pes, i serà el primer trimestre del 2020 quan el Tribunal dicti una sentència ferma. La banca espanyola espera aquest veredicte preliminar pels efectes que podria tenir que es declaressin nul·les les clàusules que inclouen l’IRPH en contractes hipotecaris. Segons la suma de les dades que han fet públiques les mateixes entitats respecte a la seua exposició a l’IRPH, el sector comptaria amb una mica més de 17.430 milions en crèdit viu referenciat a l’índex.
L’agència de qualificació DBRS estima que els bancs espanyols han concedit hipoteques vinculades a l’IRPH des del 1999 per valor de 108.000 milions. Tenint en compte el pes de les operacions efectuades a Lleida sobre el global de les hipoteques, estaríem parlant que a la província s’han firmat hipoteques per un valor d’uns 540 milions. Malgrat tot, la popularitat d’aquest índex ha disminuït amb el temps i l’exposició hipotecària actual és “substancialment menor”, segons l’opinió de l’agència. L’Associació d’Usuaris Financers estima que hi ha un milió d’afectats a tot l’Estat amb uns 25.000 milions d’euros de pèrdua per aquestes clàusules, encara que altres firmes com Goldman Sachs calculen que l’impacte per a la banca per aquestes demandes se situaria en una forquilla d’entre 7.000 i 44.000 milions.
En el moment de la seua configuració, fa vint-i-cinc anys, el Govern va argumentar que la creació d’aquest índex prenia com a exemple models de tipus considerats com a estables a Europa que protegissin el client davant d’oscil·lacions als mercats.
Les discrepàncies sobre el seu ús van començar el 2013, quan l’Euríbor va començar a aproximar-se a valors propers al zero, fins a entrar en terreny negatiu. En canvi, l’IRPH es mantenia estable al voltant del 2 per cent.
