BANCA TRIBUNALS
L'advocat general de la UE qüestiona l'IRPH i obre la porta a anul·lacions d'hipoteques
Assenyala que és competència dels jutges espanyols determinar si és transparent o no i si s’ha de compensar els clients || El Tribunal de Luxemburg té l’última paraula en el conflicte
Maciej Szpunar, advocat general de la Unió Europea, va dictaminar ahir que l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH), elaborat pel Banc d’Espanya i que serveix per referenciar préstecs variables per a l’adquisició d’habitatge, pot ser abusiu. Així doncs, el lletrat polonès va afirmar que aquest índex ha d’estar sotmès a tutela judicial perquè el mer fet de ser oficial no implica que necessàriament sigui transparent. En conseqüència, al seu informe, va atribuir als jutges espanyols la determinació de si les hipoteques referenciades a l’IRPH es van comercialitzar de forma transparent o no.
En cas que no ho fossin, els préstecs haurien de ser declarats abusius i les entitats financeres estarien obligades a tornar els diners que han cobrat de més als clients. Només a la província de Lleida, segons les dades de les organitzacions d’usuaris, en els últims vint anys s’han firmat hipoteques que utilitzen l’IRPH com a índex de referència per valor d’aproximadament 540 milions d’euros.
Uns 6.500 lleidatans haurien firmat crèdits lligats a l’IRPH per valor de 540 milions
Amb tot, la decisió de Szpunar, que contradiu la doctrina fixada el 2017 pel Tribunal Suprem, no és vinculant. I és que serà el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, el que sentenciarà en els propers mesos si l’IRPH és o no és abusiu. No obstant, a la major part dels plets, els magistrats comunitaris coincideixen amb el criteri de l’advocat general. Si aquest fos el cas, l’impacte per als bancs seria d’entre 7.000 i 44.000 milions d’euros, d’acord amb les estimacions de Goldman Sachs.
Després de conèixer-se la resolució, la ministra d’Economia en funcions, Nadia Calviño, va instar a no prejutjar la decisió del TJUE. “No es pot prejutjar l’impacte final, es tracta de l’opinió de l’advocat i s’ha d’esperar la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea”, va subratllar, alhora que va afegir que, en el seu cas, serien els jutges espanyols els que tindrien l’última paraula en cada cas. En aquest sentit es va pronunciar el secretari general adjunt de Foment del Treball, Salvador Guillermo, que va indicar que “és important que les sentències no tinguin un impacte global. Així com l’Associació Espanyola de la Banca, que va remarcar que els tribunals haurien d’anar “cas per cas”. Per la seua banda, Facua va mostrar la seua “moderada satisfacció” per la resolució de Szpunar i va vaticinar una “cascada de resolucions judicials” si la sentència de Luxemburg és favorable als consumidors.
Malgrat tot plegat, continua sent el segon índex més popular, només al darrere de l’Euríbor. Va ser l’any 2013 quan va començar a ser qüestionat als tribunals, arran que l’Euríbor va començar a rondar el 0% mentre que l’IRPH es va quedar en el 2 per cent.
Un índex en desús creat per l’últim Govern de Felipe González L’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH) s’utilitza per referenciar els préstecs variables per a l’adquisició d’habitatge. Va nàixer a partir d’una ordre ministerial del 1994 pertanyent a l’última etapa del Govern socialista de Felipe González. Calculat pel Banc d’Espanya, s’estableix en funció dels tipus d’interès dels préstecs entre els bancs. Al llarg dels últims quinze anys, la popularitat d’aquest indicador alternatiu a l’Euríbor per a l’actualització de les quotes de les hipoteques ha anat caient a poc a poc. El 2004, una de cada deu hipoteques estaven lligades a l’IRPH. L’any passat, no obstant, eren el 0,28 per cent.