Els jubilats omplen els carrers de Madrid per exigir al Govern espanyol pensions “dignes”

Milers de pensionistes, prop de 8.000 segons dades de la Policia Nacional, van recórrer ahir els carrers de Madrid fins a arribar al Congrés dels Diputats, convocats per la coordinadora estatal per la defensa del sistema públic de pensions, per exigir el nou Govern central que surti elegit les pròximes eleccions que revaloritzi les pensions amb l’IPC real per llei i que elevi fins als 1.080 euros les mínimes. A més exigeixen que s’elevi el Salari Mínim Interprofessional fins als 1.200 euros.

Prop de 115 autobusos arribats d’arreu d’Espanya es van unir a les columnes de desenes de pensionistes que dimarts van culminar una marxa a peu de 15 dies des de Rota, a Cadis, i Bilbao per visibilitzar les seues reivindicacions.

La protesta, encapçalada per un grup de jubilats en cadira de rodes i amb crosses, va arrancar des de la Puerta del Sol portant al capdavant una gran pancarta en la qual es podia llegir “Governi qui governi les pensions públiques es defensen”.

El portaveu de la coordinadora estatal de pensions, Tiano Sandoval, va assenyalar que van registrar al Congrés un document de reivindicacions per defensar pensions públiques “dignes, justes i suficients”. A més, va avançar que no cessaran en la seua lluita per la derogació de la reforma de les pensions del 2011 i del 2013, per la qual cosa es tornaran a manifestar en diferents autonomies el proper 16 de desembre.

Durant la manifestació també es va demanar deixar de penalitzar les carreres de cotització de 40 anys o més en les jubilacions anticipades i cobrar el 100% de la pensió de viudetat del cònjuge.

Poc abans d’arribar al Congrés els manifestants es van trobar un dispositiu policial que els impedia de continuar la marxa. Al crit de “som pensionistes, no terroristes”, un grup va aconseguir saltar-se el cordó i avançar alguns metres més fins als voltants de l’edifici.

Després de la manifestació, el president del Govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, va traslladar als pensionistes a través del seu compte de Twitter que el compromís dels socialistes continua sent “garantir la sostenibilitat del sistema de pensions, apujar-les conforme a l’IPC i blindar el sistema a la Carta Magna”.

Poc abans de les protestes, la número dos de Podem, Irene Montero, va assenyalar que el Govern central hauria de traslladar a la Comissió Europea que, davant de l’escenari d’una possible crisi, Espanya ha d’apostar per “blindar els drets” socials i no per les retallades i va avisar que el PSOE no pot defensar una cosa en campanya i després traslladar una cosa diferent de Brussel·les. Montero va fer referència així al Pla Pressupostari que l’executiu socialista va remetre a Europa a començaments de setmana amb un nou quadre macroeconòmic en el qual preveu una rebaixa d’una dècima del PIB per a aquest any.

LlEIDA

Prop de 53.630 treballadors de Lleida van canviar de província, fos de la mateixa comunitat autònoma o no, per treballar el 2018, i la seua taxa de mobilitat se situa en el 26,8% dels contractes firmats, la més alta de Catalunya, segons una anàlisi realitzada per l’empresa Randstad.

En total a Catalunya es van firmar durant aquest període aproximadament 367.200 contractes que implicaven que el treballador hagués de canviar de província. Això suposa que un 11% dels contractes que es van firmar suposaven el trasllat de l’empleat, encara que la dada es queda per sota de la mitjana a nivell Estatal, que se situa en el 14%. Encara que s’eleva un 6,5% més respecte al 2017. Quant al saldo i la taxa de mobilitat dels treballadors, Lleida va rebre el 2018 46.892 empleats, la qual cosa representa 6.730 persones menys de les que van sortir per treballar fora. De totes les províncies catalanes l’única que va acabar l’any amb un saldo de treballadors positiu va ser Barcelona, amb 109.768 persones que van firmar un contracte per traslladar-se a treballar a la capital catalana. Per la seua part, Tarragona va ser la que més treballadors va perdre amb 32.470 trasllats, seguida de Girona amb 13.016. A nivell estatal, Randstad destaca que aquest tipus de contractes van suposar 3,1 milions per primera vegada a la història. Entre els sectors, l’agricultura és el que va registrar una taxa de mobilitat més gran, seguit de la construcció, i serveis i indústria són els més baixos.

L’FMI alerta sobre l’estímul monetari

Si bé els baixos tipus d’interès a nivell global han aconseguit estimular el creixement econòmic, també han provocat una fugida cap a actius de més risc i un elevat endeutament que podria explotar en cas d’una brusca frenada, segons va alertar ahir el Fons Monetari Internacional (FMI). “El deute d’empreses incapaç de cobrir el pagament dels interessos amb els seus beneficis, podria pujar a 19 bilions de dòlars”, va remarcar Tobias Adrian, director de Mercats de Capital de l’FMI.