EUROPA ECONOMIA
Draghi s'acomiada del BCE sense variar els tipus d'interès
Manté al 0% els que presta als bancs i en el -0,50 per cent als dipòsits || Avisa d’“incerteses prolongades” a Europa
El president sortint del Banc Central Europeu, Mario Draghi.
El Banc Central Europeu (BCE) va decidir ahir mantenir al 0% el tipus d’interès al capital que deixa als bancs setmanalment i la taxa als dipòsits en el -0,50%. Així ho va informar després de la reunió del Consell de Govern, l’últim que va presidir l’italià Mario Draghi, que serà substituït per l’exdirectora del Fons Monetari Internacional Christina Lagarde. El Consell va reiterar que espera que ara “els tipus d’interès oficials del BCE continuïn en els nivells actuals o en nivells inferiors” fins que observi una convergència sòlida de les perspectives d’inflació fins a un nivell suficientment pròxim, encara que inferior, al 2%. L’entitat també va confirmar que l’1 de novembre reiniciarà les compres del deute a un ritme mensual de 20.000 milions d’euros, una cosa que van anticipar al setembre.
Durant el comiat, Draghi, que va comparèixer per última vegada com a màxim responsable de la política monetària europea, va reclamar als líders polítics “capacitat fiscal”, similar a mecanismes existents en altres unions monetàries, a l’eurozona que permeti fer front a la pròxima crisi financera. “El meu llegat és no rendir-me mai”, va resumir Draghi com a colofó a vuit anys al capdavant de BCE, entitat que ha transformat completament. Durant la ponència, el banquer romà també va reiterar la necessitat que altres actors, a part de la política monetària, intervinguin amb més decisió per aconseguir assolir completament els beneficis de polítiques monetàries adoptades durant la seua etapa i va advertir que el pitjor perill que plana sobre el futur és el d’una recessió, ja sigui a nivell global o circumscrita a la zona euro. “Si es vol veure tipus més alts més aviat, la política fiscal hauria d’actuar.”
El càrrec de Draghi serà ocupat per l’expresidenta de l’FMI Christina Lagarde
També va assenyalar que les dades entrants des del mes de setembre confirmen que l’avaluació prèvia d’una debilitat prolongada en el creixement de l’eurozona, així com l’escassa pressió als preus, és la raó per la qual el risc de les perspectives europees continuen inclinant-se a la baixa.
