Avalen l'acomiadament si hi ha absències reiterades

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha fet públic el fallo d’una sentència que avala l’extinció d’un contracte laboral per causes objectives si hi ha faltes d’assistència justificades encara que siguin intermitents. La sentència, que compta amb tres vots particulars, respon a una qüestió d’inconstitucionalitat presentada per un Jutjat Social de Barcelona respecte a l’article 52 apartat d de l’Estatut dels Treballadors.

Aquest article estableix que un contracte de treball podrà extingir-se per faltes d’assistència a la feina, encara justificades però intermitents, que assoleixin el 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius, sempre que el total de faltes d’assistència en els dotze mesos anteriors assoleixi el 5% de les jornades hàbils o el 25% en quatre mesos discontinus dins d’un període de 12 mesos.

Aquesta qüestió d’inconstitucionalitat es va plantejar després que una treballadora fos acomiadada del seu treball per causes objectives en virtut de l’establert a l’article de l’Estatut dels Treballadors abans citat, ja que, segons la companyia, la treballadora es va absentar nou dies hàbils dels quaranta disponibles en dos mesos continus, superant el 20% establert a l’Estatut dels Treballadors.

A més, a la carta d’acomiadament, també s’afirmava que les absències en els dotze mesos anteriors assolien el 5% de les jornades hàbils.

Tanmateix, l’empleada va interposar una demanda sol·licitant que es declarés la nul·litat de l’acomiadament per vulneració dels drets humans i afirmava que l’article 52 apartat de l’Estatut dels Treballadors comportava una "evident amenaça de coacció cap al treballador malalt en dissuadir-lo de romandre en situació d’incapacitat temporal per temor de ser acomiadat".

Per al Tribunal Constitucional, una determinada actuació empresarial relacionada amb les baixes per malaltia del treballador només podria reputar-se quan existís un risc rellevant que la lesió pugui arribar a produir-se, és a dir, quan es genera un perill greu i cert per a la salut de l’afectat. No obstant això, la sentència apunta que "aquesta circumstància no s’adverteix que es presenti en el supòsit de la norma que es qüestiona".

"És difícil trobar una connexió directa entre el dret a la integritat física i l’actuació d’un empresari que, a l’empara del precepte legal qüestionat, acomiadi un treballador amb motiu del nombre de vegades que en un determinat període de temps hagin faltat a la feina per estar afligit d’una malaltia de curta durada", explica.

A més, recorda que no s’ha d’oblidar que la causa d’acomiadament no era el mer fet d’estar malalt, sinó la reiteració intermitent del nombre de faltes d’assistència a la feina, justificades o, no que han tingut lloc en un determinat període de temps.

Per al TC, l’article 52 apartat d de l’Estatut dels Treballadors "no genera un perill greu i cert per a la salut dels treballadors afectats per la decisió extintiva que a la seua empara pugui adoptar-se per l’empresari, abonant la indemnització corresponent".

De fet, creu que la decisió d’acomiadar els treballadors per superar un nombre de faltes d’assistència a la feina intermitents en un determinat període de temps "no comporta una actuació susceptible d’afectar la salut o recuperació del treballador afectat ni pot ser adoptada en el cas de malalties greus o de llarga durada".

La sentència compta amb tres vots particulars presentats pels magistrats Juan Antonio Xiol Rius, María Luisa Balaguer Carreró i Fernando Valdés Dal-Ré, a aquesta última s’ha adherit el magistrat Cándido Conde-Pumpido Tourón.