«L'economia a Lleida està creixent més que la mitjana estatal»

El BBVA Research, servei d’estudis de l’entitat financera, acaba de fer públic un informe que constata símptomes de desacceleració de l’economia catalana. S’augura una crisi?

Catalunya i Lleida continuen creant ocupació i creixent, fins i tot mentre que en altres territoris s’aprecia un descens del sector extern, aquí continua l’activitat. És cert que hi ha un debilitament de l’economia i creixen les possibilitats d’una recessió, però en aquests moments no en tenim indicis.

Quina és la posició que ocupen Catalunya i Lleida en el context de l’Estat?

Preveiem que Catalunya tanqui l’any amb un creixement de l’1,8%, una dècima per sota de la mitjana estatal, i el 2020 sigui d’un 1,6%, en la mitjana. En el cas de la província de Lleida, la major creació d’ocupació juntament amb un comportament que apreciem de diferents sectors ens porta a pensar que l’activitat creix més que a la resta de l’Estat.

Quina opinió té de les advertències de Brussel·les cap a Espanya sobre la urgència de fer ajustaments?

L’endeutament públic és relativament elevat, però és necessari mirar de generar un consens dels socis europeus perquè la reducció del dèficit i el deute no alenteixi la recuperació. La política fiscal no pot ser un obstacle addicional [a la recuperació]. El dèficit ha de continuar reduint-se però no hauria d’implicar mesures addicionals, sinó aprofitar l’impacte de la recuperació en els ingressos i tenint en compte les despeses. Parlo, per exemple, de no utilitzar l’increment de recursos per més recaptació d’IRPF i IVA per incrementar despesa. Els baixos tipus d’interès i la caiguda de l’atur i, en conseqüència, de la despesa pública en aquest capítol s’haurien de destinar a l’estalvi.

Des del món de l’empresa i de l’economia en general s’alerta dels costos de la incertesa, com per exemple la política. De quins es tracta?

Impacta en el retard de decisions d’inversió i és una cosa relativament natural tenint en compte el Brexit o les actuals tensions aranzelàries (referència directa a la guerra comercial Estats Units-Xina i l’increment de taxes de Washington a importacions europees com l’oli d’oliva o el vi). Catalunya i Lleida tenen economies relativament obertes, amb dependència de la demanda externa i és normal que afecti les inversions. La nostra idea és que la situació no canviï gaire a curt termini i que la tensió geopolítica ha vingut per quedar-se. El repte és a la banda de les polítiques públiques. Espanya i la Unió Europea s’haurien de preguntar com generar més certesa.

Per la banda pressupostària, tant Catalunya com Espanya treballen amb comptes públics prorrogats, per exemple.

Empreses i ciutadans han après a viure amb incerteses, però això té un cost. Protegir-se de l’entorn té un cost. Nosaltres hem apuntat que en els últims quatre anys Espanya ha perdut entre una i dos dècimes de creixement del Producte Interior Brut cada any per les incerteses. Parlem de prop d’un punt en el quadrienni i de 150.000 llocs de treball, i la situació es podria estendre. Altres comunitats autònomes tenen pressupostos i hi ha moltes empreses, com les de construcció o serveis públics, que en depenen i no tenir aquests comptes pot traduir-se en contractacions que es deixen de fer.

El Banc d’Espanya urgeix a reformes a les pensions i planteja allargar la vida laboral. Què n’opinen a BBVA Research?

Tenim un problema amb un dèficit anual en la Seguretat Social d’uns 16.000 milions d’euros anuals i amb l’envelliment de la població anirà creixent si no es fa res. Parlem d’un 1,5 per cent del PIB i és necessari un consens de la societat, entre generacions, entre pensionistes i joves per reduir-lo a zero. Una opció seria retardar l’edat de jubilació o mesures perquè la gent continuï treballant mentre gaudeix de part o tota la pensió. També es podria parlar d’incrementar el període de cotització a l’hora de calcular la prestació i de promocionar l’estalvi per complementar en el futur la pensió pública. Però també cal analitzar el costat que fa referència als ingressos, com pot ser trobar recursos alternatius per finançar les pensions no contributives, com per exemple per la via d’impostos mediambientals o l’IVA.