SEGRE

OCUPACIÓ BALANÇ

El salari mitjà dels lleidatans creix més de 600 euros anuals i arriba a 18.570

Banca i assegurances són les que més paguen, amb 34.069 i el sector agrari, a la cua || Els salaris van créixer el 2018 per quart any consecutiu a la província de Lleida i en concret el sou mitjà es va revaloritzar en 612 euros anuals, fins a arribar a una mitjana de 18.570. Tanmateix, encara no s’han recuperat dels ajustaments patits amb la crisi. Per exemple, els preus han pujat més d’un 11% des del 2010 i els sous, el 3,94%.

La construcció és un dels sectors amb ingressos salarials per sota de la mitjana a Lleida.

La construcció és un dels sectors amb ingressos salarials per sota de la mitjana a Lleida.EUROPA PRESS

Creat:

Actualitzat:

La crisi econòmica va provocar que moltes empreses apostessin per l’anomenada devaluació salarial, per retallar el sou dels seus treballadors mitjançant pactes, per intentar afrontar els moments més durs de la recessió. La recuperació econòmica ha permès canviar la tendència i la província de Lleida ha registrat pujades de sous mitjans en els últims quatre anys. En concret, l’any passat va arribar als 18.570 euros anuals, segons les dades de l’Agència Tributària. Estem parlant d’una revalorització de 612 euros anuals que dividit entre catorze pagues representa prop de 44 euros.

la dada

  • 18.570 euros | És el sou mitjà assolit a la província de Lleida l’any passat, segons dades de l’Agència Tributària. 
  • 13.450 euros | Els treballadors de Jaén tenen els ingressos més baixos, amb 13.450 € de mitjana i Madrid, amb 25.904, els més alts. 
  • 22.373 euros | Les plantilles de Lleida, en general, són lluny d’arribar als ingressos mitjans de Catalunya, on assoleixen els 22.373 €. 
  • 198.746 lleidatans | Hisenda té comptabilitzats un total de 198.746 lleidatans amb ingressos salarials al llarg de l’any 2018.

Malgrat tot, el poder de compra d’un sou mitjà a Lleida encara no s’ha recuperat dels estralls de la crisi. L’any 2010, el fisc xifrava aquestes rendes per empleat en 17.865 euros, moment en què van començar les baixades. Si comparem aquesta xifra amb la de l’any passat, s’aprecia una pujada de sou d’un 3,94 per cent, però cal tenir en compte que la inflació en aquests nou anys ha repuntat més d’un 11 per cent. La província es manté a més com un territori d’ingressos baixos per a les plantilles. Per exemple, són els més baixos de Catalunya, on la mitjana és de 22.373 euros i tampoc assoleix el que podríem considerar com l’estàndard a l’Estat, que és de 19.809 euros.

Encara no han recuperat les pèrdues de la crisi. Des del 2010 els preus han pujat el 10,5% i el sou, el 3,9%

A més, s’aprecien diferències molt importants entre sectors econòmics. Els treballadors amb millors nòmines es troben al sector de la banca i les assegurances, amb 34.069 euros de mitjana, mentre que els més baixos se situen en el capítol que Hisenda anomena “altres serveis personals i de lleure” (10.331 euros) i l’agricultura i ramaderia (10.700).

Amb tot, cal tenir en compte que l’Agència Tributària calcula sous mitjans, però en molts casos estem parlant de contribuents que només han treballat uns mesos a l’any. Prorratejar aquestes xifres per catorze pagues oferiria salaris que no es corresponen amb el sou mensual real.

El salari mitjà calculat per l’Agència Tributària per a la resta dels sectors és el següent: 14.767 euros en empleats en serveis a les empreses, 16.406 € en comerç, reparacions i transport; 17.743 € en construcció i activitats immobiliàries, 21.900 € en la indústria, 24.601 € en informació i comunicacions, 24.664 euros en serveis socials i 27.014 € en la indústria extractiva, energia i aigua.

Tradicionalment, a més, els sous acostumen a ser més elevats en el cas d’empreses amb un volum més gran tant en plantilla com en facturació, segons altres estudis.

Gairebé 99.000 lleidatans no arriben a 1.000 € al mes Els contractes eventuals sense arribar a poder treballar tot l’any o aquells que tot just cobreixen una part del que es pot considerar una jornada completa expliquen en gran manera que gairebé 99.000 lleidatans no poden ni tan sols dir-se mileuristes. En concret, 37.546 treballadors amb prou feines van tenir ingressos mitjans al llarg de tot l’any passat de 2.209 euros. Uns altres 28.693 es van haver de conformar amb 7.709 euros de mitjana, que dividit en catorze pagues a penes representa 550 euros al mes. Un total de 32.569 treballadors més van aconseguir de mitjana atansar-se a mileuristes, amb 13.059 euros. En el pol oposat hi ha uns quants centenars d’afortunats que el 2018 van arribar a ingressar de les seues empreses més 149.000 euros de mitjana. En concret, van ser 562 treballadors, evidentment alts càrrecs i personal molt qualificat i especialitzat. La bretxa salarial per sexes continua, a més, patent a les comarques de Lleida i si un home va ingressar l’any passat un sou mitjà de 20.061 euros, una lleidatana es va haver de conformar amb 16.791. No vol dir que parlem de diferències salarials a igual treball, que encara hi ha casos, sinó l’anomenat sostre de vidre: dones que tallen la seua vida laboral per cuidar la família o que retallen la jornada laboral per fer-ho.

tracking