POLÍTICA ECONÒMICA
Cent mil lleidatans cobren menys de l'SMI català que defensa el Govern
El Consell Executiu, a la reunió d’ahir, va analitzar l’informe sobre el salari de referència.
Almenys cent mil lleidatans tenen salaris inferiors al mínim interprofessional que defensa el Govern de la Generalitat per a Catalunya. L’Executiu va rebre ahir l’estudi sobre el Salari Mínim de Referència (SMR) de 1.239 euros mensuals o 17.353 d’anuals en catorze pagues que va en la línia de corregir “desequilibris entre territoris”, segons la consellera portaveu, Meritxell Budó. El càlcul elaborat pel Govern s’ha fet a partir de les directrius i recomanacions del Parlament Europeu, el Comitè Europeu de les Regions i el Parlament i, segons aquestes recomanacions, l’SMR “hauria de representar com a mínim el 60 per cent de la mitjana salarial de Catalunya”, per la qual cosa hauria d’ascendir a 17.353 euros anuals en catorze pagues, segons el mateix càlcul. L’Agència Tributària té comptabilitzats 37.546 lleidatans amb ingressos salarials mitjans de 2.209 euros anuals, 28.693 més cobren 7.709 euros, i 32.569 perceben de mitjana 13.059 euros.
D’altra banda, el cost de les empreses espanyoles per treballador va augmentar un 2,2 per cent interanual el tercer trimestre i es va situar en 2.553,62 euros mensuals, cosa que representa un creixement dos dècimes inferior al del trimestre precedent, però que està a nivells de fa més d’una dècada a causa de la pujada del salari mínim el 2019.
Brussel·les reprèn Espanya per l’atur i el deute
La Comissió Europea va advertir ahir Espanya pels elevats nivells de deute tant públic com privat i per l’alt índex d’atur, especialment entre la població jove i menys qualificat, malgrat que la taxa d’atur s’ha reduït “ràpidament” durant els últims anys.
Dels onze indicadors que avaluen les autoritats comunitàries, Espanya suspèn en quatre. En concret, la taxa mitjana de desocupació al llarg dels últims tres anys es troba a Espanya en el 17,4 per cent, més de set punts per sobre del llindar, que està fixat en el 10 per cent.
Respecte al deute públic, que es troba lluny del llindar del 60 per cent del PIB, el text destaca que el “sòlid” creixement econòmic ha estat la principal causa de la seua reducció en els últims anys, però adverteix dels dèficit fiscals “persistents”.
Brussel·les també aprecia desequilibris a Alemanya, França, els Països Baixos, Irlanda, Portugal, Suècia, Irlanda, Romania, Croàcia i Bulgària, així com a Itàlia, Xipre i Grècia, països en els quals aquests són “excessius”.
