DESOCUPACIÓ ANÀLISI
El 12,7% de les famílies de Lleida tenen algun aturat
La sisena xifra més baixa de l’Estat, i a Las Palmas arriba al 32 per cent || La renda de les famílies recupera nivells del 2010
L’Eix Comercial en un dels dies festius amb botigues obertes.
El 12,7% de les famílies de la província de Lleida tenen algun dels membres a l’atur. Es tracta de la sisena demarcació amb la taxa més baixa de tot l’Estat, darrere de Terol (9,6%), Segòvia (11,7%), Sòria (11,8%), Osca (11,8%), i Guipúscoa (12,6%), segons un estudi elaborat per la consultora AIS Group. A Girona és un 15,9%, a Barcelona, un 14,4% i a Tarragona se situa en un 14,2%
Una de cada cinc famílies espanyoles –el 19,3%– té, almenys, un dels membres a l’atur. La comunitat amb més percentatge de llars amb algun membre desocupats són les Canàries, amb un 31,6%, amb la província de Las Palmas al capdavant (32%). El segueix Andalusia, on la xifra se situa en el 27,3%, i Extremadura, amb un 25,6%. La comunitat extremenya és, no obstant, la regió on més ha descendit el percentatge de llars amb algun dels membres sense feina des del 2017 i ho ha fet en gairebé 5 punts percentuals. Per sobre del 20% hi ha també Castella-la Manxa (24,4%), les Balears (21%) i Múrcia (20,2%).
Les llars joves estan lluny de recuperar renda i els menors de 35 anys han perdut un 23%
D’altra banda, la comunitat amb un percentatge més baix de llars amb almenys un membre en situació d’atur és Navarra, amb el 13,1%, on, des del 2017, ha baixat el percentatge de parats en un 2,6%. També per sota del 15% estan a País Basc (14%), Madrid (14,2%), Catalunya (14,4%) i La Rioja (14,6%).
D’altra banda, el Banc d’Espanya revela que renda mitjana de les llars a Espanya es va elevar un 9,7% el 2016 respecte als tres anys anteriors, al passar els 23.300 euros als 25.600 euros en aquest període, amb la qual cosa va tornar gairebé a nivells de l’any 2010, i la riquesa mitjana va disminuir un 6,4 per cent, al passar dels 122.900 euros el 2014 als 115.100 euros el 2017. La renda mitjana, en canvi, es va incrementar un 11,5 per cent i la riquesa mitjana, un 0,9 per cent, si bé les llars joves es troben en nivells allunyats als del període precrisi. Per exemple, entre els menors de 35 anys, amb una caiguda del 23 per cent durant aquest període, fins als 27.300 euros.
