La pensió vol garanties

El nou Govern central, independentment de la composició o els suports al Parlament, té grans reptes per afrontar, amb el futur de les pensions públiques, la reforma laboral i la fiscalitat en el podi de les preocupacions econòmiques. Tot plegat en un moment de cert fre del creixement i amb una piràmide poblacional endimoniada.

És temps de cartes als Reis d’Orient i en matèria econòmica hi ha algunes demandes que es repeteixen. La primera, en la qual coincideixen tots els agents econòmics, és garantir la sostenibilitat del sistema públic de pensions. A més, els sindicats insisteixen en la derogació o almenys que hi hagi canvis en els aspectes que denuncien com a més lesius de les últimes reformes laborals.

Els empresaris, per la seua part, advoquen per reduir deute públic i costos laborals. Però en aquests moments hi ha més incerteses que una altra cosa, començant per la futura investidura d’un president del Govern de l’Estat.

La pensió mitjana a Lleida se situa en 875 euros, amb 994 en el cas de les de jubilació

Pel que fa al capítol de les pensions, la despesa s’ha multiplicat en els últims anys. Com mostra el gràfic adjunt, s’ha passat de destinar poc més de 875 milions d’euros a 1.791 a Catalunya des de començaments del 2005. Estem parlant que s’han més que duplicat els diners necessaris per cobrir el salari de la gent gran, quan els ingressos estan lluny de seguir les mateixes xifres.

Atenent les últimes dades de l’Agència Tributària, referides a l’any 2018, un pensionista cobra el 75% d’un salari mitjà de la província de Lleida. Hisenda té fiscalitzades pensions mitjanes de 13.943 euros, davant sous que se situen de mitjana en 18.570 euros.

Però a l’hora d’analitzar el nombre de contribuents és quan salten les alarmes. L’any passat 99.144 persones van tenir algun ingrés en concepte de pensió, mentre que van ser 198.746 els que ho van fer en forma de salari.

És a dir, que hi ha un pensionista per cada dos treballadors, una ràtio que fa impossible mantenir la salut econòmica del sistema públic de prestacions a la gent gran. I les previsions no auguren un futur encoratjador, si fem cas de la piràmide poblacional.

L’any passat van morir a la província de Lleida 4.349 persones i només es van registrar 3.474 naixements. És a dir, la població envelleix i les perspectives de futur apunten que la situació s’anirà agreujant en el futur. Els experts adverteixen a més que el Vell Continent necessitarà irremeiablement la immigració.

Però les pensions necessiten altres mesures addicionals.

Entre les que s’han apuntat hi ha treure de les delicades arques de la Seguretat Social el pagament d’alguns tipus de prestacions, mirant fonamentalment les de viudetat. A Lleida representen un total de 24.684 amb un import mitjà de 617 euros. És a dir, suposaria treure del còmput una mica més de quinze milions al mes, sobre un import total de més de 87 milions a la província, amb dades oficials del mes de novembre.

Però en aquest punt cal posar-se d’acord a com finançar els ingressos de viudes i viudos, malgrat que és un col·lectiu en el qual predominen fonamentalment les dones. Els experts parlen que han de ser costejades amb càrrec als Pressupostos Generals. És a dir, que surtin dels impostos, però caldria aclarir d’on, si estem parlant de crear algun tribut nou, com poden ser els de caràcter mediambiental o a determinats serveis digitals a l’estil de l’anomenada taxa Google, d’apujar els ja existents, sigui de forma general o a col·lectius concrets, o d’intensificar la lluita contra el frau fiscal.

Sigui com sigui, tocar el sistema fiscal té també repercussions a valorar, però la de les pensions és una reforma més que urgent.

L’últim informe en aquest sentit s’ha publicat fa només uns dies i apunta que els jubilats actuals reben una mitjana d’1,36 euros de pensió per cada euro cotitzat, és a dir, que cobren de mitjana un 36% més del que van aportar al sistema, segons el director de l’Institut BBVA de Pensions, Luis Vadillo.

Però si aquests són els números freds del sistema, no s’ha d’oblidar que són molts els grans que viuen amb unes prestacions molt lluny del que es pot considerar digne. D’aquí la demanda de la Marea Pensionista d’equiparar-les al Salari Mínimo Interprofessional, avui en 900 euros.

La pensió mitjana avui a les comarques de Lleida és de 875 euros, una xifra que ascendeix a 994 en el cas dels jubilats.

Els efectes de l’última gran crisi encara es deixen sentir en l’economia de Lleida. Malgrat que es dóna per fet que ha recuperat les grans xifres del 2008 en termes de producció, en aquests moments hi ha gairebé 5.900 treballadors menys cotitzant a la Seguretat Social.

Si en l’exercici del 2008 hi havia una mitjana de 194.219, el novembre d’aquest any eren 188.347. A més, es calcula que encara caldrà esperar entre dos i tres anys per tornar als millors registres en termes d’ocupació a les comarques de Ponent.

Però si d’una banda tenim menys persones aportant a les arques de la Seguretat Social, les despeses s’han disparat. En el període analitzat hem passat de 91.568 a 99.735 persones cobrant una pensió pública, en un increment del 8,91%. Alhora, la prestació mitjana s’ha incrementat un 41,25%, al passar de 619,71 euros de mitjana el 2008 a 875,35 del novembre, últim mes amb registres públics.

Aquests increments han arribat de la mà no només de la millora de prestacions mínimes, sinó del fet que les pensions que es donen de baixa, les més antigues, són molt menors a les que s’incorporen al sistema. Així, el cost mensual de la nòmina dels grans a la província de Lleida s’ha disparat gairebé un 54%. De la mitjana mensual de 56,7 milions registrada el 2008, ens hem traslladat als 87,3 milions del mes passat.

Però si els agents polítics i econòmics han de posar fil a l’agulla per cosir el sistema públic i garantir-ne el futur, també falta saber quina serà la revalorització de la nòmina l’any que ve. El Govern central en funcions estudia tornar a suspendre de cara al 2020 l’índex de revalorització de les pensions (IRP) que fixa la pujada en el 0,25%, a l’espera que pugui formar Executiu i derogar-lo definitivament i lligar a l’IPC real l’increment d’aquestes prestacions.