L'endeutament dels lleidatans creix en més de 55 milions al mes l'últim any

Els baixos tipus d’interès, que es mantenen en unes taxes històriques, expliquen en gran mesura el creixement que estan experimentant els crèdits que contracten administracions, empreses i ciutadans particulars. En concret, a la província de Lleida l’endeutament bancari ha crescut en 55 milions cada mes en només un any. El Banc d’Espanya xifra en 8.898 milions d’euros el volum de préstecs contrets amb les entitats financeres, quan en les mateixes dates del 2018 representaven a penes 8.235. D’aquesta manera, es manté una tendència típica d’un moment de creixement econòmic amb auge d’inversions i de consum.

L’estalvi tradicional en dipòsits bancaris, tanmateix, ha crescut en el mateix període de dotze mesos un ritme molt baix, amb tot just 82 milions d’euros més en tot l’any. En concret, s’ha passat de 8.430 a 8.512 milions d’euros per part dels agents econòmics a les comarques de Ponent, el Pirineu i Aran.

Els dipòsits dels lleidatans a la banca ascendeixen a 8.512 milions d’euros

Aquest comportament es produeix a més coincidint amb una millora dels índexs de morositat. De fet, l’última dada oficial del Banc d’Espanya reflecteix que la morositat de la banca espanyola va continuar millorant a l’octubre i va caure quatre centèsimes, al 5,10%, el seu nivell més baix en gairebé una dècada, igual que la mora hipotecària, que es va reduir al 3,62%, el mínim des del juny del 2012, just quan el sector va haver de ser rescatat per la Unió Europea.

Aquesta evolució coincideix amb un gran canvi al mapa de les entitats financeres. Com ha publicat SEGRE, les entitats financeres han tancat la meitat de les sucursals a la província de Lleida en els últims onze anys. La xarxa ha passat de les 592 oficines que tenien obertes les caixes d’estalvis i els bancs a mitjans del 2008 a les tot just 306 de juny passat. Així es desprèn de la informació oficial del Banc d’Espanya, que confirma el canvi radical del mapa dels establiments financers a la província. Els canvis vénen derivats de la desaparició de bona part de les caixes d’estalvis en plena crisi del sector, que han acabat en mans de bancs.

D’altra banda, els canvis també es deuen a la política de la banca, que aposta per la digitalització i que els seus clients utilitzin cada vegada més internet o el mòbil per operar. Tanquen petites sucursals i obren oficines més grans que, en molts casos, no tenen servei de caixer, només els automàtics, però sí altres serveis.

El fons noruec controla més de 8.000 milions en firmes de l’Ibex

El Fons Global de Pensions de Noruega, destinat a invertir a l’estranger els ingressos que generen el gas i el petroli, controla participacions a les grans companyies de la Borsa espanyola per un valor de mercat superior als 8.000 milions d’euros.

La participació amb més valor és la que té a Iberdrola, on Norges Bank –l’entitat que gestiona el fons sobirà més gran del món– controla un 3,06% del capital, equivalent a 1.800 milions a tancament del passat dia 24 de desembre, segons dades del mercat.

A l’elèctrica és el tercer accionista més gran, darrere de Qatar Investments, que controla el 8,57 del capital, i el fons nord-americà Blackrock, amb un 5,07%.

El segueixen els 1.610 milions pel 2,58% de Banc Santander, en el qual el fons noruec és igualment el tercer accionista més gran, després de Blackrock, que és el primer amb un 5,08%, i Vanguard, titular del 3%,