La banca es prepara per a nous ajustaments de plantilla el 2020 i més fusions

La banca espanyola no dóna per perduda la batalla de guanyar rendibilitat, malgrat els baixos tipus d’interès, i encara el 2020 disposada a dur a terme nous ajustaments de plantilla i de la xarxa de sucursals, sense descartar també fusions. Bankia seguirà un any més en el focus de totes les mirades i les travesses apunten a una integració amb el Sabadell, encara que algunes fonts no passen per alt que un altre banc pugui presentar una oferta millor pel grup participat per l’Estat, que posseeix encara més del 62 % del capital.

Les entitats mitjanes, entre elles Unicaja Banco, Liberbank, Ibercaja Banco i Abanca, estan cridades també a ser protagonistes en aquest 2020, després dels intents fallits de fusió en la majoria dels casos, o de sortida a borsa per part de l’entitat aragonesa.

El que està clar és que els bancs continuaran buscant el 2020 vies per millorar els seus exigus ingressos ampliant la seua oferta amb productes que aportin més ingressos, una vegada descartat el cobrament pels dipòsits, resumeix un dels principals executius del sector.

Encara que la banca espanyola presumeix de ser la més eficient d’Europa, els seus nivells de capital continuen estant per sota de la mitjana, igual com la seua rendibilitat, pel que els supervisors, tant el BCE com el Banc d’Espanya, animen a actuar.

La política monetària del BCE no sembla que vagi a canviar en el curt termini, però el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va assenyalar recentment que reduint la morositat i millorant l’eficiència, fins els nivells previs a la crisi, els ingressos augmentarien en uns 5.000 milions anuals.

El repte resulta bastant complicat –la morositat segueix per sobre del 5% davant el 0,72 % de finals del 2006–, però alguns bancs admeten que hi ha marge per sanejar encara més els seus balanços i creuen que és convenient fer-ho abans que la situació econòmica empitjori.

Quant a l’eficiència, coincideixen que els ajustaments de plantilla i sucursals són la clau; una fusió aplana el camí per dur-los a terme, però no és l’única fórmula i més d’una entitat revela, sense que es pugui citar, que planeja noves retallades.

Però el mercat continua apostant per les fusions i la formació d’un nou Govern espanyol torna a posar en el focus Bankia. La possibilitat que l’entitat pugui convertir-se en un instrument de banca pública, com anhelava Unidas Podemos, sembla llunyana pels compromisos firmats amb Europa en el moment del rescat.

Així que, possiblement, l’estratègia segueixi sent com treure el màxim retorn dels ajuts públics injectada a l’entitat i és aquí on una fusió es presenta com l’alternativa per reprendre la privatització de l’entitat per part de l’Estat.

En els últims mesos els rumors col·loquen al Sabadell com el favorit per a una unió amb Bankia, tanmateix, diferents bancs d’inversió veuen més fàcil l’operació si es duu a terme per alguns dels tres grans: el Santander, el BBVA i CaixaBank.

En el cas del Santander i BBVA, sembla molt difícil que qualsevol d’aquestes dos entitats vulgui ampliar capital i posar a sobre de la taula els diners per comprar Bankia i treure l’Estat de la seua capital. L’alternativa seria un canvi d’accions, però cap dels dos bancs no estudia l’opció d’estar participat públicament.

CaixaBank, tanmateix, té com a principal accionista a la Fundació la Caixa, amb el 40 % de la seua capital. Aquesta participació es reduiria significativament en el cas d’una fusió amb Bankia, però estaria molt pròxima a la de l’Estat en el nou grup i alguns experts creuen que això aplana l’operació.

A més, si el Sabadell acaba presentant una oferta per Bankia, la qual cosa crearia el gegant financer més important del país, CaixaBank podria veure’s animada a presentar una contraoferta, afegeixen altres fonts.

Al marge d’una possible fusió de Bankia, les entitats mitjanes continuen centrant l’atenció després de l’intent fallit d’unió entre Unicaja Banco i Liberbank, la gana compradora d’Abanca, i les dificultats d’Ibercaja Banco per al seu anhelat salt al parquet.

Les combinacions entre qualsevol d’aquestes entitats, sense passar per alt a Bankinter, més centrat ara en el negoci de banca després del seu anunci de treure a borsa Línia Directa, els faria més fàcil complir les noves exigències de capital i les ingents inversions per a la transformació tecnològica.