Els lleidatans que no tenen sucursal d'un banc al seu municipi superen ja els 40.000

El mapa bancari i la política de tancament d’oficines suposa ja que 40.351 lleidatans no tinguin una sucursal en 132 municipis de la província. Així consta en un recent informe del sindicat Fine amb dades del sector financer del març de l’any passat, que creua amb el padró del 2018.

L’informe posa de manifest que aquest fenomen va en augment. L’estudi reflecteix que el 2008 a Lleida eren 118 els municipis sense sucursals. Estem parlant del moment en què esclata l’última gran crisi i que va suposar un veritable terratrèmol en el pla financer.

Un estudi preveu que el nombre d’habitants sense sucursal al seu municipi es doblarà el 2025

Bona part de les caixes d’estalvi, tret d’excepcions com les de La Caixa, Ibercaja o les basques, van acabar fusionant-se per, en molts casos, acabar en mans de bancs grans davant d’uns problemes de solvència en ple esclat de la bombolla immobiliària. El 2012, ja eren 124 els municipis sense sucursals, per passar a 130 el 2016, segons Fine.

Les últimes dades d’IvieLAB, el Laboratori d’Anàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques, ja va elevar la xifra a 131 i Fine remarca que el 2019 representaven els esmentats 132.

És a dir, que des del 2008, el nombre de poblacions que han perdut el servei d’entitats financeres en forma d’oficina s’ha disparat a Lleida.

Si ho analitzem per nombre d’habitants, estem parlant que el 2008 eren 35.154 lleidatans i al llarg del període se n’han incorporat 5.197 a aquest trist grup. En termes relatius, estem parlant d’un increment del 14,8 per cent.

A l’hora de comparar la situació de les comarques lleidatanes amb la mitjana estatal s’aprecien grans diferències. Per exemple, al territori de Ponent es triplica el percentatge d’habitants sense sucursals a les seues localitats perquè parlem d’un 9,3% davant d’un 2,8%.

D’altra banda, si s’analitzen municipis, els orfes de bancs són un 57,1% a Lleida per un 51,6% a Espanya.

El president de Federació Fine, Luis José Rodríguez Alfayate, subratlla que “el procés de concentració bancària amb l’únic objectiu d’augmentar rendibilitat a costa d’acomiadar treballadors està generant una autèntica desertització bancària, primer pas de l’exclusió financera i de l’Espanya buidada”.

Les entitats financeres han tancat la meitat de les sucursals a la província de Lleida en els últims onze anys. La xarxa ha passat de les 592 oficines que tenien obertes les caixes d’estalvis i els bancs a mitjans del 2008 a les tot just 305 del juny passat. Com ha publicat SEGRE, la informació oficial del Banc d’Espanya confirma el canvi radical del mapa dels establiments financers a la província.

En bona mesura, els canvis també es deuen a la política de la banca, que aposta per la digitalització i que els seus clients utilitzin cada vegada més internet o el mòbil per operar. Tanquen petites sucursals i obren oficines més grans que, en molts casos, no tenen servei de caixer, només els automàtics, potenciant altres serveis.

A Lleida, el procés de tancaments, malgrat que ha alentit el seu ritme, no ha parat. Per exemple, entre el juny de l’any passat i el mateix mes d’aquest 2019 s’han tancat 25 oficines, sis de les quals durant l’últim trimestre.

En el conjunt de l’Estat, les entitats de dipòsit han tancat 553 sucursals en l’últim trimestre, fins a situar el total de la xarxa en 24.855, segons el Banc d’Espanya.

Els experts apunten que aquest fenomen és encara lluny d’haver acabat. Un informe de l’Institut Coordenades de Governança i Economia calcula que el 2025 el nombre de persones sense sucursals a la seua localitat es doblarà respecte al 2019.

Acusen les grans entitats de “desertització” bancària

El II Estudi Ocupació Postcrisi a la Banca Espanyola, que ha estat elaborat per Federació Fine, conclou que els bancs tanquen oficines per poder acomiadar empleats de manera massiva, la qual cosa genera una autèntica desertització financera sobretot als nuclis rurals i contribueix, per tant, a l’Espanya buidada.