AGRICULTURA PROTESTES
Els agricultors, en peu de guerra davant la crisi permanent del sector
COAG, Asaja i UPA convoquen mobilitzacions a tot l’Estat per lluitar contra els baixos preus || Alcaldes del Segrià, presents a la mobilització de Saragossa
Un moment de la protesta al costat de la Plataforma Logística de Zaragoza Plaza.
Les tres principals organitzacions agràries estatals (Asaja, UPA i COAG) van iniciar ahir a Saragossa, Santiago de Compostel·la i Vitòria un cicle de mobilitzacions en onze comunitats autònomes per als propers dies en protesta per la crisi que travessa el sector agrícola, víctima d’una “tempesta perfecta” que inclou caiguda de preus, guerres comercials i pujada de costos.
Sota l’etiqueta a les xarxes socials “Agricultors al límit”, les organitzacions agràries (en aquesta ocasió no s’hi han sumat cooperatives) pretenen treure el camp al carrer en defensa dels seus interessos, amb talls de carreteres i concentracions de tractors al calendari. Alcaldes i regidors de les comarques del Baix Cinca i el Segrià, com Manel Ezquerra, d’Alcarràs, i Joan Carles Miró, de Torres de Segre, entre d’altres, es van sumar a la mobilització convocada, en la qual van participar prop d’un miler d’agricultors de la vall de l’Ebre, molts d’ells de Lleida.
Segons el sector, el detonant d’aquesta situació arranca ja fa diversos anys, amb la saturació del mercat comunitari de fruita a causa de l’increment de les produccions i el risc de sobreoferta fins i tot en dates i regions més primerenques. Aquesta conjuntura es va veure posteriorment agreujada amb el veto rus, i més tard es van afegir les restriccions comercials derivades del Brexit o dels aranzels als Estats Units.
A més, el consum de fruita a nivell estatal no despunta, mentre que els costos de producció que suporten els agricultors (incrementats amb la nova pujada de l’SMI) no paren d’augmentar i els preus en origen segueixen per terra a causa de l’escàs poder de negociació dels productors a la cadena alimentària.
Des d’Asaja es reclama, de manera urgent, un pla d’arrancada i abandó; la limitació de les noves plantacions; la vertebració del sector i mesures, més eficaces, de gestió de crisis que permetin atallar aquesta agònica conjuntura.
Les organitzacions agràries convocants de les mobilitzacions esperen que aquestes tinguin un abast més ampli que en les últimes cites similars, ja que el 2019 les protestes van ser més aviat sectorials, com va passar amb l’oliverar.
