LABORAL
El Suprem falla que no es pot imposar al treballador quan agafar vacances si abans les elegia lliurement
Després d’un recurs de cassació per a unificació de doctrina presentat per l’empresa Valoriza Facilities (Sacyr)
Imatge exterior de la seu del Tribunal Suprem a Madrid.
La Sala Social del Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la qual estableix que les empreses no poden imposar als treballadors els períodes de gaudi de les seues vacances si anteriorment a l’esmentada imposició les venien elegint lliurement de manera reiterada, adquirint aquesta situació el caràcter de "condició més beneficiosa" per al treballador.
El fallo del Suprem, datat el passat 7 de gener, parteix d’un recurs de cassació per a unificació de doctrina presentat per l’empresa Valoriza Facilities (Sacyr) contra una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) que desestimava el recurs de la companyia i donava la raó als representants dels treballadors.
Aquests havien presentat prèviament al Jutjat Social número 8 de Màlaga una demanda de conflicte col·lectiu denunciant que als 161 treballadors fixos discontinus que prestaven serveis per a Valoriza a la Universitat de Màlaga se’ls va limitar la llibertat d’elecció de les seues vacances a partir de 2015, quan l’empresa decideix, unilateralment, imposar els períodes de gaudi de les mateixes. Anteriorment a aquesta data, els 161 afectats elegien lliurement les seues vacances anuals, sense limitació alguna per part de l’empresa.
El Jutjat Social número 8 de Màlaga va condemnar l’empresa a continuar concedint el gaudi de les vacances als treballadors afectats tal com es venia fent abans de 2015 i el TSJA va confirmar el fallo. Ara, el Suprem desestima el recurs de cassació de l’empresa i declara la fermesa de la sentència recorreguda.
L’argument que utilitza per a això és que el conveni col·lectiu que emparava aquests treballadors (el de neteja d’edificis i locals de la província de Màlaga) assenyala que totes les condicions econòmiques i d’una altra índole recollides en ell s’estableixen "amb caràcter de mínimes", pel que les condicions implantades en les diferents empreses que impliquin "condicions més beneficioses" a les establertes al conveni "subsistiran per a aquells treballadors que vinguessin gaudint-ne".
D’aquesta manera, assenyala, l’empresa, sota l’excusa d’exercir les seues facultats organitzatives i directives, no pot alterar "unilateralment" la manera en què es triaven les vacances doncs la pràctica duta a terme durant anys "va implicar l’existència d’una condició més beneficiosa" per als treballadors.
L’esmentada condició o millora, subratlla el fallo, no pot ser eliminada de manera unilateral sense seguir el procediment formal previst per a això: la modificació substancial de condicions de treball recollida a l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors.
