LABORAL TRIBUNALS
L'empresa pot descomptar de la jornada pauses per fumar o el cafè
Sentència de l’Audiència Nacional pel cas de la companyia Galp i que CCOO preveu recórrer || També decideix que només computin les hores extres autoritzades
Un cendrer ple de burilles instal·lat a la porta d’una empresa.
La sala social de l’Audiència Nacional ha dictat una sentència en què avala que les empreses facin fitxar els empleats quan realitzin una pausa per fumar, prendre cafè o esmorzar amb l’objectiu que es descompti aquest temps de les hores efectives de feina. Així mateix, el tribunal va donar suport en la mateixa resolució que només es computin com a treballades les hores extraordinàries autoritzades per l’empresa.
La resolució, datada el desembre del 2019, es produeix després d’una demanda interposada per CCOO contra l’empresa Galp Energía España al considerar que, a l’aplicar la normativa sobre el registre obligatori de la jornada, l’empresa, sense un període previ de consulta ni negociació, va modificar substancialment les condicions laborals en matèria de jornada, descansos i treball efectiu. Per aquests motius, el sindicat demanava que es declaressin nuls els nous còmputs de fitxatge sobre absències, així com la comptabilització d’hores extraordinàries sense autorització prèvia d’un superior.
A més, també demanava que s’eliminés la decisió que el temps invertit a realitzar un viatge de feina no computi com a jornada laboral. Tanmateix, l’Audiència ha donat la raó a l’empresa desestimant les peticions de CCOO a l’entendre que la implantació del registre de jornada a Galp no va alterar les condicions de treball que existien prèviament. A la sentència s’explica que, encara que hi havia un control d’accés amb torns, aquest només s’utilitzava a efectes de seguretat i no per realitzar un control efectiu de les hores efectuades per cada treballador, per la qual cosa no es pot deduir que aquestes pauses es consideressin com a treball efectiu abans de la implantació del sistema de registre. Respecte al còmput d’hores extres sense autorització, l’Audiència determina que només podran comptabilitzar-se com a treballades aquelles que hagin estat consentides per les dos parts.
Pel que fa als viatges de feina, el tribunal al·lega que no existia abans del control horari cap acord amb l’empresa que establís que s’havia de computar com a prolongació de jornada el temps invertit en els desplaçaments per viatges de treball.
