Pugen els acomiadaments per baixes acumulades just abans de prohibir-los

Els acomiadaments per acumulació de baixes mèdiques justificades han augmentat en els últims mesos. Així ho van reconèixer ahir fonts del ministeri de Treball a la Cadena SER. Van assegurar que, arran de la sentència del Tribunal Constitucional de l’octubre que avala aquesta modalitat objectiva d’acomiadament recollida a l’Estatut dels Treballadors i introduïda per la reforma laboral del 2012, cada vegada hi ha més empresaris que la invoquen per reduir plantilla.

Tanmateix, aquesta tendència a nivell estatal no s’ha traslladat a Lleida, segons van manifestar a SEGRE els secretaris generals de CCOO i UGT a la demarcació, Cristina Rodríguez i José Luis Aguilà.

Tot malgrat que el primer acomiadament per acumulació de baixes després de la resolució del Constitucional es va produir a la capital del Segrià, quan l’empresa de telemàrqueting Atento va rescindir el contracte a una empleada, que al seu torn era presidenta del comitè d’empresa i membre de la UGT, al·legant que havia faltat reiteradament al lloc de treball tot i que les absències estaven justificades per una baixa mèdica. “És una vergonya aquesta causa objectiva d’acomiadament, parlem de la salut dels treballadors. Això és una cosa amb la qual no es pot jugar”, va indicar ahir Aguilà, que també va criticar l’Executiu de Pedro Sánchez per haver-se passat un any parlant de la derogació de la reforma laboral i no haver tocat “absolutament res” adduint que es trobava en funcions. “Espero que ara compleixin”, va concloure.

Amb tot, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, es va comprometre ahir que el Consell de Ministres de la setmana que ve aprovi la derogació de l’acomiadament objectiu per acumulació de baixes justificades. “És una gran notícia perquè es deixin de viure situacions degradants”, va explicar al finalitzar una reunió amb Joaquín Nieto, director de l’oficina de l’Organització Internacional del Treball d’Espanya. Díaz també va anunciar que el departament estudiarà si, d’acord amb una directiva europea, es pot legislar perquè el moment de prendre cafè o fumar compti com a temps efectiu de treball, en contra del que va sentenciar aquesta setmana l’Audiència Nacional.