El Suprem reconeix el dret a computar el Servei Social de la Dona per a la jubilació anticipada

El Tribunal Suprem ha reconegut per primera vegada el dret d’una dona a computar el temps que va realitzar l’anomenat "Servei Social de la Dona", vigent de 1937 a 1978, per assolir el mínim de cotització de la jubilació anticipada, com es fa amb la mili dels homes.

La Sala Social aplica en la seua sentència la perspectiva de gènere a l’article 208.1 b de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), que contempla que per acreditar un període mínim de cotització a efectes de la jubilació anticipada, es podrà computar el període de prestació del servei militar obligatori o de la prestació social substitutòria amb un límit d’any.

En la seua sentència, la Sala estén aquest dret al Servei Social de la Dona –encara que no l’inclogui explícitament la llei– en considerar que una interpretació literal d’aquest article conduiria a una violació del principi d’igualtat de tracte entre dones i homes, i suposaria un tracte discriminatori de les dones.

La resolució atén el recurs presentat per una dona a qui l’Institut Nacional de Seguretat Social (INSS) va denegar la jubilació anticipada perquè li faltaven set dies per complir el mínim de cotització obligatòria.

En primera instància, un jutjat Social de Barcelona li va donar la raó i va reconèixer el seu dret a la jubilació anticipada, però l’INSS va recórrer i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va revocar aquesta primera sentència, en considerar que les disposicions que regulaven el "Servei Social de la Dona" no obligaven les autoritats competents "en ordre a una suposada afiliació, alta o cotització".

Tanmateix, el Suprem entén que el recurs de la dona ha de ser estimat perquè "el principi d’integració de la dimensió de gènere vincula a tots els poders de l’Estat: legislatiu, executiu i judicial."

La Sala admet que en la nostra ordenació no hi ha cap norma que consideri com a període cotitzat per a la jubilació anticipada el temps en el Servei Social, però la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes persegueix la igualtat de tracte i d’oportunitats i "és un principi informador de l’ordenació jurídica que ha d’integrar-se i observar-se en la interpretació i aplicació de les normes jurídiques. "Com a tal, ha de ser el far a la llum del qual s’interpretin les normes", diu la sentència, la ponent de la qual ha estat la magistrada María Luisa Segoviano.

Recorda que tant la mili com el Servei Social de la Dona van ser fixats en un decret d’octubre de 1937 com a serveis obligatoris per a homes i dones. Aquesta norma va establir el Servei Social com "deure nacional de totes les dones espanyoles en edat de 17 a 35 anys", i va vigir fins 1978. "No es pot argüir que les dones no se’ls podia reconèixer l’esmentat dret (a computar per a la jubilació anticipada) ja que no realitzaven el servei militar", ja que elles estaven obligades a complir el "Servei Social de la Dona", conclouen els magistrats.