El cru es desploma pel coronavirus i la guerra de preus entre l'Aràbia Saudita i Rússia

Els efectes sobre l’economia de l’epidèmia de coronavirus van provocar ahir que els preus del petroli es desplomessin al voltant d’un 20 per cent encara que va arribar a caure un més d’un 30%, en el que és el descens més notable des del 1991. Una baixada a la qual va contribuir també la decisió de l’Aràbia Saudita de reduir els preus i establir plans per a un augment dràstic de la producció de cru el mes d’abril. Així, en l’obertura dels mercats, el preu del cru de qualitat Brent, el més utilitzat a Europa, va arribar a caure un 31,5 per cent fins a arribar als 31,02 dòlars per barril. Aquesta és la caiguda percentual més gran des del gener del 1991, al començament de la primera guerra del Golf. Finalment, el Brent va acabar ahir la cotització en els 34 dòlars per barril, el nivell més baix des del 2016. El preu actual de 34 dòlars també és la meitat del que tenia el barril de Brent a l’inici d’any i similar al que tenia el 2008, després d’esclatar la crisi econòmica. Per la seua banda, la cotització del West Texas Intermediate (WTI) va descendir un 27,4% i va deixar a 30 dòlars el barril.

Els preus han caigut fins un terç després que l’Aràbia Saudita iniciés una guerra de preus amb Rússia a l’oposar-se aquesta a les noves retallades de la producció proposats per l’Organització de Països Exportadors de Petroli (Opep) per estabilitzar els mercats petrolers afectats per la preocupació pel coronavirus.

Les importacions de cru a Espanya han caigut al gener un 15,2% fins als 5 milions de tones

Totes les places europees i asiàtiques van tenir forts retrocessos amb grans pèrdues

El país àrab planeja augmentar la producció de cru per sobre dels 10 milions barrils per dia a l’abril ja que l’actual acord de subministrament entre l’Opep i Rússia, coneguda com a Opep+, expira a finals de mes. La seua desintegració posa fi a més de tres anys de cooperació al mercat. L’Aràbia Saudita, Rússia i altres grans productors van pugnar per última vegada per una quota de mercat entre el 2014 i el 2016 per mirar d’esprémer la producció dels EUA, ara posicionat com el productor de cru més gran del món ja que el petroli d’esquist, de més difícil extracció i més car, va duplicar la producció en l’última dècada. Per la seua part, segons l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), l’impacte causat pel coronavirus sobre el cru provocarà la primera caiguda anual de la demanda global el 2020 des de la recessió el 2009. A Espanya, les importacions de cru al gener van arribar només als 5 milions de tones, un 15,2% menys respecte al mateix mes del 2019, segons la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers (Cores).

Des de l’Associació Provincial Empresarial de Transports de Mercaderies per Carretera de Lleida (Assotrans), la gerent, Sílvia Llovet, va explicar que tenen un conveni amb una gran petrolera pel qual els proporciona el combustible per als vehicles dels seus associats a un preu més reduït.

Des de dijous i fins avui dimarts el preu del combustible els ha comportat un descens d’un 2,43 per cent.

L’índex de referència del mercat estatal, l’Ibex-35, va registrar la seua baixada més important des del referèndum del Brexit al Regne Unit el juny del 2016 (aquell dia va perdre el 12,35 per cent) amb un retrocés de 666,9 punts en aquesta jornada, el 7,96 per cent, fins 7a .708,7 punts, també nivell del juny del 2016. En el que va d’any, el selectiu espanyol es deprecia el 19,27 per cent.

Per la seua banda, a Europa els mercats van acabar amb pèrdues superiors o similars: el de Milà va baixar l’11,17 per cent; París, el 8,39 per cent; Frankfurt el 7,94 per cent, i Londres el 7,69 per cent.

A més, les places del sud-est asiàtic cedien entre el 6 i el 8 per cent, mentre que el de Hong Kong perdia el 4,23 per cent i el CSI 300 xinès, el 3,42 per cent.

Els principals índexs borsaris dels Estats Units van suavitzar les caigudes al suspendre la cotització durant quinze minuts després de l’obertura per l’elevada volatilitat del mercat, que va registrar caigudes superiors al 7 per cent, una cosa que no havia passat des del 2008, en plena crisi financera.

D’aquesta manera va contenir les fortes pèrdues però seguia amb importants retallades al principal indicador, el Dow Jones, amb una caiguda de més de 1.600 punts.